27 de febrero de 2006
*) Noooooooooooo-SeX (*
26 de febrero de 2006
****amazing****
23 de febrero de 2006
16 de febrero de 2006
********* *********
15 de febrero de 2006
Sueños de papel
Últimament se m'enganxen totes les cançóns que la gent va cantan duran el dia , des de " si yo tuviera un camión" ( marrie, por dios que cutre es..el tio aquell, crec que ha flipat bastant xDD) " si yo pudiera hacer el amor " ( irene, el amor no se busca..llega de repente..viciada!) entre d'altres..pero sobretot, sueños de papel..i es que fa com tres dies que no paro d'escoltar-la i no puc parar..es com una obsesió, ademes mirantme-la be, te molts sentits diferents..i m'agrada, perque..bè no ho sé, m'agrada i punt..i la tararejo toooot l dia, fins i tot al water o fent-me un cafè..
I és una d'aquelles petites coses que m'animen en aquest dies, en que només llegeixo, i escric, i reescric, estructuro i una cosa menys per fer..i sembla que tot i la feina que tinc, rendeixo millor del que em pensava i de moment m'esta agradant molt com va prenent forma Les fleurs du mal..i em sento orgullosa de ser tan esquemàtica pero eficient alhora de saber el q he d'escriure, juntament amb un petit registre formal q am l'ajuda de grec i llati acaba prenent forma per collons, ..i m'encanta torarme a llegir el que he escrit i sentir ressonar aquests paraules q posso, i que queden tan be:)
I ademès d'aquesta felicitat literària que ronda per l'ambient, tambè hed'adjuntar que avui m'he tornat a sentir gafe..perque m'he sentat a una cadira per prendrem el cafe, i com semrpe am la cama doblegada sota el cul..i quan he volgut aixecarme el peu seguia enganxat al cul..que ha passat? doncs que tenia un enorme xiclet que semblava que m'estigues enredant i en l'intent d'aixecarme quasi m foto una ostia, amb la segona mala pata de que per no caure me agafat a un ferro i m'he fet un rajote a la ma..daquells q piquen q donen gust i sangren mas de lo mismo..pero m'ho he pres a caxondeo, perque relmane no m'ho podia prendre de cap altre manera, i la situacio era ( como el lema de hoy ) super-mega-ultra còmica ..
Tot comença a ser una mica més divertit...pporque no es tan dificil aprender a sonreir..
13 de febrero de 2006
*Mon coeur mis à nu*
- L'areté és un estat de l'ànima.
- L'ànima té molts colors
- Els colors s'agrupen en tons càlids o freds.
- Els tons càlids són la rialla, el bon humor, la tendresa i l'amor.
- Els tons freds són la gañota, el malhumor, la enveja, i l'odi.
- Un amb major grau, redueix l'altre i a l'inrrevés, per tant són conseqüents.
- I tot i ser contraris es necessiten per existir.
.....Sovint creant paranoies, se n'arreglen d'altres..
I tot això, perque avui m'he volgut flipar amb el meu cervell, motivant-me a avançar un tros força considerable del treball de recerca, i he acabat fent una part important, pero no tot el q m'havia plantejat, cosa que ha suposat que m'enfadès amb mi mateixa..dient-me si no era capaç de fer tot el q m'havia proposat fer..pero despres d'estar-me una estona estirada al llit inentant oblidar que era "al vell mig del centre" .( vaig llegir no se a on, q vegades anava be,fixar-te en un punt, i oblidar que erets al centre d'una cosa o algo aixi, ara no recordo mol be com nbava la cosa) La qüestió és que jo m'he oblidat de que era el vell mig del centre del treball de recerca , i desprès d'uns minuts, que no sé ni on cony he viatjat, ni quina particula del meu subconscient o conscient a col.laborat en la tasca, he entés que havia de seguir el propi curs del treball , que d'alguna manera em diu espera't a fer aixo, perque no tens allò o lo altre o deixa aixó pel final perque un cop estigui tot ewntés et serà més facil..i bè, que no forci gens la travessia que es preferible que duri mol temps, per mi, pel treball, pel resultat, i per la recompensa..i suposo qu això és aplicable a molts certsa aspectes quotidians i de la vida en general..
11 de febrero de 2006
You Don't Care About Us
...You don't care about us oooh ooohh ohhhh...
Entre trabajos y examenes, entre palabras y saludos negados, entre un lugar y otro, entre juegos y verdades...es decir ni uno ni otro, justo en el medio, recta y neutral..
No me gusta ser partícipe del tira y encoje, pero siempre acabo en ello, porque? pues porque nadie es de piedra, aun intentando serlo...
8 de febrero de 2006
So What ?
És curiós, que durant quasi bè tot un dia i totalment a l'atzar, hagi escoltat una sèrie de cançóns i totes aquestes hagin tingut el saxo com a eix central..i que me n'hagi adonat quan ja anava per la última..potser inconscientment l meu interior necessitaba les petites dossis de força i alegria que sol donar-me aquest instrument adherit a adiverses cançons..i es que sempre he sapigut de la seva existència, pero mai m'hi havia aturat al davant a mirarme'l de tots els costats posibles, analitzar-lo..etc..com amb aquelles coses de la vida que mai esperes trobar-te, o que et passin..i despres de dur un tems coneixen-lo, me n'he adonat de que té una força increible, que transmet moviment plàcid, lleguer i natural..no sé, com un ritme de vida..ni massa esbojarrat, ni massa passient..i que juntat amb l'altre per excel.lencia que es el baix, crea una atmosfera,..no se com definirla, que sembla que estigui relacionada amb molts apsectes de la meva vida..i que hi ha una curiositat que m'atrau a endinsar'm-hi mes i em fa veure coses diferents..potser son sensacions o pateixo un desenvolupament del sentit de l'oido que em repercuteix a altres parts i organs del meu cos..
I penso que m'agradria sera a l'any passat i tornar a fer història de la música, pero fer-la be, no com es fan les assigantures a baxillerat que te les expliquen ala velocitat de la llum,i apart de que et perds troços de parts importants o lligams entre uns conceptes i altres, semrpe acabes quedan-te amb el regust de no haver aprofunditzat mes, sino que fer-la com la donen a les carreres , a poc a poc i analitzant tots els aspectes,i centrarse en tots els paisos, per exemple a nivell del desenvolupament del jaz..
I be, que m'en vaig per les branques..començo a pujar pel tronc i els temes se'm dispersen..bàsicament com em passa sempre i acabo escrivint kuasi be una tesi,..
I avui que en teoria hauria d'estar motivada perke ja arriba el cap de semana, tot al contrari, li tinc un tirria que dona gust, perque em tornare a quedar a bcn pero currant com una burra pel señor baudelaire, que es super interessant, pero amb tems..i no amb dos semanes.
per sort dma dia lliure, poder dormir una mica mes, encara q per despres aixecarme is eguir estudiant..
potser es hora de que em convenci a prendre les coses com les notes del jazz, pausades sense preses, amb petits intervals, i algun que altre atrezzo..i per sort, les coses podrien agafar un altre rumb,o diferents maneres de presentar-se davant meu..o que jo les pogues neutralitzar d'una altre manera..
De sobte tinc ganes de fer un viatge, ...el voldries fer amb mi?
6 de febrero de 2006
5 de febrero de 2006
me ahogo
Odio estar a casa tranquilament,
oDIO obrirlsi la porta a muns pares i que no em diguin ni hola
odio que em preguntin perque els coberts estan moguts,
perque l¡'aigua no esta al seu lloc, perque nomes hi ha una barra de pa,
perque el sofà esta mogut, perke el coixi de labitacio esta posat d'una altre manera a ala que estava abans,
Odio que em diguin que ho faig tot malament
que soc una desordenada i una irresponsable,
odio que mirin les trucades marcades per saber a qui he trucat i perque,
odio que em preguntin que he fet, amb qui he estat i qui ha vingut a casa des de que ells han marxat, fins i tot quans diners he gastat, amb que i perque, i que em posin un tope del que puc o no puc gastar-me, i sobretot, ODIO amb totes les meves forçes que em treguin diners de la meva llibreta sense el meu permis, i em quedi amb tres miserables euros, i com a excusa em diguin q no necessito res mes i que si no tinc diners em quedi tancada a casa..Odio aquesta casa, aquesta situació i fins i tot aquesta vida clandestina, peruqe de familiar no en te res..Odio no tenir intimitat ala meva pròpia casa, ni tenir llibertat, i fins i tot no poder dir el q em roti en el moment que vulgui..
Estic fins als putus collons que no he tingut en ma vida, de tot perque em sento com si m'haguessin lligat amb unes cordes i m'estigues ofegant per moments, i el pitjor dels casos es que ni jo ni ningu pot fer res per agafar unes tisores i tencar aquestes cordes, perque ELLS, no tenen vida ( es pasen el dia casa sense parlarse sentats al sofa) i viuen la MEVA(algo q en pensari em fa fastik, es que no puc suportar-ho..es una falta de moral i tot..), es que es increiblement fort, q se surt de tots els esquemes..i es que arribara un moment que ni jo tindrem vida, i s'hauran ofegats ells i m'hauran ofegat a mi..perque no em sento capaç de soportar tot això gaire mes, i un dia petare carregantme tot el que tingui davan, tornan-me boja ( si no ho estic ja..) o anarme'n ben lluny d'aqui, començar de zero, en un lloc on res mafecti, on pugui sentirme lliure, sense aquesta cuirassa que duc quasi sempre, pero encara senti les coses em segueixen fen mal, i potser podre buidar aquesta especie de tornado que tinc a dins..i que molts ja m'han vist treure'l algun cop,..
Potser necessito un tren de rentat per automobils, encara que jo no en sigui un, de tans sutracs que foten aquelles maquines, de ben segur que surto millor del que estic ara..
.............
La Vinya del Fadrí
Josep Maria de Segara, ( para los amigos, Soguarra, S'agarra, Soguarri, Soguarrunnnns, o Sigarrins..)
Aprentment sembla fàcil parendre's aquests simples versos de memòria, pero ens va costar bastant..i per fer que l'ensenyament fos més pràctic vam decidir fer-ho amb distins idiomes, que de ben segur que el Senyor Segarra ni es va molestar a pensar.ho xd De fet va ser un error encetar l'ampolla que diu aquest poema, perque una pajara es va confondre i fins no era oberta no s'en va adonar de que era la de mun pare..oleee tres puntos! i com que les coses de mun pare son INTOCABLES, ( i si les toques cau la gran bronca, que es elñq passara) me passat tot el mati mig resakosa, amb un dolor de cap increible, i unas ojeras del mil, rondant pels carrers del meu barri, i calles mas ajenas, buscant el putu "Vinya del Fadrí", amb gens ni mica d'exit, uns no el tenien, altres no el coneixien, a d'altres sel's hi havia acabat..aixi que despres destarme un rato cagant amb tot, aturada al mig del carrer com una llondra, he decidit comparne un qualsevol i explicarli una gegant mentira, que tot i no sent verídica, crec que colara..i mentres no arribiel moment, m'estic aqui desitjant que arribi el moment per treurem aquesta tensio que tinc a sobre..perque si algun dia s'arriben a enterar, de que en realitat aquest vi me'l vaig veure jo no se que podria passar..i mes encara que em vaig estar tota la nit fent coinya amb el poema quye hi havia adjuntat al paper de la botella..
i com penso a vegades sovint i tothom em diu.."Ari, aquestes coses nomes et passen a tu.."
i esque sempre em pasen coses, que aparentment o vistes des de fora, et tronxes literalment quan te ls expliquen, fins i tot jo em tronxaria si stigues fora de la cosa en si, pero en certs moment ho passo malament, una o perque me dinventar excuses que avegades em fa fer el paperina o dos perque tenen conseqüencies bastan fastiguejants per mi..
pero començo a acceptar que soc còmica i gafe, i que si no em passesin aquestes coses potser no seria jo..( o almenys aixo em consola..)
Las aventuritas de ari seguiran la semana que viene, no se lo pierdan!
arggggggggggggggggggggggggggg...:(
3 de febrero de 2006
2 de febrero de 2006
Per viure cara al mar..
"Un dels més grans poetes grecs.
D'una forma silenciosa i constant
escriví la seva obra poètica d'un to
singularíssim, en que l'amor grec,
l'amor gai, és un dels temes centrals del seu corpus.
L'aillament de l'home de finals de segle,
un sentiment tràgic de la vida,
una melanconia postromàntica,
conjugada amb un tractament didàctic
carregat d'elements històrics
i mitològics, són alguns dels trets
més essencials dels seus poemes.
I, sobretot, l'evocació transparent
valerosa i salvador de l'amor prohibit,
l'amor entre homes,i la sensualitat
i la voluptuositat que aquesta relació
dòna als que gosen gaudir-ne,
constitueix el gruix més important
d'una obra d'extensió limitada
i que no fou publicada en vida,
excepte en petits poemes o fulls volants.
Els poemes històrics i filosòfics,
amb una clara intenció didàctica,
converteixen Alexandria en un símbol
que esdevé testimoni de l'esplendor
i el declivi de l'hel.lenisme de la nissaga
grega amb un magnífic passat bizantí.."
Per viure cara al mar..
"Un dels més grans poetes grecs.
D'una forma silenciosa i constant
escriví la seva obra poètica d'un to
singularíssim, en que l'amor grec,
l'amor gai, és un dels temes centrals del seu corpus.
L'aillament de l'home de finals de segle,
un sentiment tràgic de la vida,
una melanconia postromàntica,
conjugada amb un tractament didàctic
carregat d'elements històrics
i mitològics, són alguns dels trets
més essencials dels seus poemes.
I, sobretot, l'evocació transparent
valerosa i salvador de l'amor prohibit,
l'amor entre homes,i la sensualitat
i la voluptuositat que aquesta relació
dòna als que gosen gaudir-ne,
constitueix el gruix més important
d'una obra d'extensió limitada
i que no fou publicada en vida,
excepte en petits poemes o fulls volants.
Els poemes històrics i filosòfics,
amb una clara intenció didàctica,
converteixen Alexandria en un símbol
que esdevé testimoni de l'esplendor
i el declivi de l'hel.lenisme de la nissaga
grega amb un magnífic passat bizantí.."
1 de febrero de 2006
Libre en romení
Proximamente, rumba, calorro, vacileo, tesoros, palabras, guarrachas, ventilaores, naitas, zambras, grabedades, memorias, tanguillos, bulerias, Kalós, Kalé, colores y vida..Proximamente OJOS DE BRUJO en nuestras vidas..Proximamente acción, reacción y repercussión..y proximamente volveremos a aprender de ellos otra vez, como áquel dia, como ahora, y como siempre..
Hoy, a primera hora de la mañana, tenia examen de griego, y entre que estaba nerviosa ( que spongo que no tiene na que ver, pero da iguall..)que parece que tenga la cabeza en otro sitio, y mi gran vagueza, me he dormido. Si, si, literalmente, ni he oido el despertador ( algo increible, y echo que me esta obligando a pensar que empiezo a ensordecer..)..he abierto los ojos y eran ls 8:10 de la mañna, y suelo salir cinco minutos más tarde de esta, asi que aunque cogiera los 100km/h no llegaba ni pa atras..me he quedado sentada en la cama durante diezx minutos, cabreandome, cagandome en MI, y en nadie mas, y como he visto que no podia seguir asi, porque sino me cogia un ataque, he decidio inventarme una excusa para el professor, rollo que tenia analisis o algo asi, pero claro más tarde tenia que inventarme una pa mi madre, que solo verme, ya se ha liado la gorda..y bien, he concluido con que entraba una hora mas tarde, y minimamente le ha parecido creible ( o almenos eso creo..)
He llegado a classe, una hora mas tarde, y como era de imaginar, la sección de la ala este de la classe ( donde me incluyo, porque la classe esta dividia en varios grupitos..) han empezado a reirse de mala manera..y aver, a simple vista pues hace gracia, pero despues te das cuenta de que no..finalmente ha llegado el momento de encontrarme con Gago, y al verme..toda teatral me he acercado y le he dicho, que tenia analisis a primera hora y qno lo supe hasta ayer por la noche, que ya le traeria el justificante, a lo que el me a respuesto que no me preoucpara que me lo repetia, y todos tranquilos..y he echo un UFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFFF enooorme...aunque por dentro todavia le sigo dando vueltas al exo de como demonios me puedo haver dormido sabiendo que tenia un examen? dejo la pregunta al aire, por si algun dia encuentro la respuesta adecuada,o vete tu a saber que..
I bien, finalmente, hoy tambien me han sacado otro peso de encima, pues respecto al examen de Historia ( 3 temas, que no es nada, quatro paginitas..xd) se ha aplazado de momento hasta que vuelva la pesada que vuelve a estar enferma otra vez y no sabe cuando volvera..y ami esto me ha ido de perlas, porque no tenia ganas de voler a casa despues de comer sabiendo que me esperaba el toxote de libro ese..que me trae por el camino de la amargura xd..asi que solo quedan dos dias de clase, mi madre se va el viernes al pueblo, a la que le sigue mi padre el sabado, no tengo q estudiar para la otra semana, y ya puestos, creo que el sabado inaguraré mi primera salida nocturna ( con un poquito de vinoooo yaaaa por favor..) despues de este mes xunguillo-xunguillo..
Tambien hay que celebrar la primera clase del morsa o Ramón del Valle-Inclán ( morsa, pork realmente se parece a este animal, con la barba tan inmensa que tiene y el pelo casi hasta el culo..y Valle Inclán, porque es igual que el dramaturgo..parece que sean hermanos..)porque hoy ha conseguido no decir "Esto es una mierda, estos no tenian ni idea de nada, y hacian rimas demasiado rimbombantes.." en toda la clase, supongo porque tocaba uno de sus temas preferidos y de los mios ( parecia que los dos iciesemos una guerra aver quien lo explicaba primero..xd finalmente me a exo callar...xD) pequeñas preceptivas de la novela rusa ( Anna karenina) y el Simbolismo y sus maximos exponentes llamados "Poetas Malditos" que son, el increible, inigualable, Charles Baudelaire, considerado el dandy mas grande del mundo y q vivio en peores situaciones que otros.. Su gran colaboración al iniciar lo que se llamaria poesia moderna , los abusos incontrolables de drogas y opio, las alucinaciones, y el ir mas alla de la realidad, lo convierten en ese poeta que quiso ir mas alla de los limites, hasta rozar lo inigualable, pero no lo consiguío debido a sus varios ataques epilepticos..aun asi dejo, una de las obras narrativas, poeticas, periodisticas, plasticas, criticas y mas valiosas de la literatura europea..y detras de el le siguieron sus dos dobletes, Rimbaud ( 2ndo baudelaire, pero con trece años, muxo mas dinàmico creativo, y audaz, y q consiguio que Verlaine, de 34 años y con familia dejara a esta, para estar con el e irse a londres a vivir de la bohemia) y Verlaine, el compañeros sentimentales hasta los 20 años..cuando Rimbaud se canso de que Verlaine ligara con todo el mundo y le pego un tiro..xDD..primera que listo el Rimbaud con trece años, y consiguiendo q Verlaine lo dejara todo por el, y segunda q donde va metiendole un tiro..para despues acabar en la carcel y mas tarde traficando con esclavos y venidendo armas en africa..
pues creo a veces, que el límite tienta, igual que l fruto prohibido tento a Eva , pero este se debe provar, masticar, o tragar con tranquilidad y tiempo..sino creo que te acaba destrozando..hasta hacer cosas impensables...
mejor pa'alante con pequeñas alegrias, y otras penas..puede que sin rumbo pero con rumba..
Corazón en una copa
donde me lo bebo yo,
y no se lo bebe nadie,
nadie sabe su sabor.
Y hoy me adado la vena de escribir en spanish xd, porque a veces me paso muxos ratos del dia hablando en castellano, o empiezo a escribir algo en esta lengua y ya no puedo parar..
Camelo, caló.. y ay! caló, cale , bari...ay camelo,camelo, ay! calo, cale bari, camelo, y ay calo cale bari..calé bari...calé bari..