20 de octubre de 2006


Recordaré sempre el dia que vas arribar, dins d'una caixeta de cartró, al seient de radere del nissan Patrol, amb un osset ala boca i les orelles alçades..
Els primers dies a casa, que t'ho menjaves tot, i semrpe pujaves al meu llit, encara q et digues q no..els primers mesos al prat de Taüll, que sempre t picava algun bixo i t'empipaves intentant perseguir-los i despres t'escapaves entre la neu, i tornaves tota mullada, perque et feia rabia i la mossegaves, llabors tenies cagarrines..
Desprès t'assecavem amb la tovallola, et menjaves la xocolata q em donava la yaya q duia ala moxila ( encara no entenc com l'obries..) i ala nit et posava les potes sobre els meus ombros, jo t'abraçava i apoyaves el morro a la meva galta..
Massa moments de disfresses al llit de Planoles, curses per l'escala, torrades al sol al terrat, passejades al camp de futbol, i dies sencers jugant am tu, perque erets lúnic que tenia..
Vaig crèixer amb tu fosca, i des del moment q vas arribar em vas alegrar els meus últims anys d'infància, vam compartir molts moments que mai podré oblidar..Més tard va arribar el Gil i ja vam ser-ne tres a jugar al jardí, ..semrpe rebent els cops de pilota del Gil, que ara ja controla i tu no podrás veure..
Ell també ha crescut amb tu, de fet va ser amb tu que va començar a xerrar, cada mati quan es llebava o tornava dle cole, t'explicava les coses i tu te'l miraves am la teva cara de adormida, pero de ben segur sé q us entenieu, perque hi havia una complicitat maquíssima..
I ara ell està desfet, es fa el dur, el passota, no vol menjar, ni jugar.. no sabrás mai com t'enyora, com et busca, com demana que tornem a buscar-te..i es que per ell, a la seva edat, i sent especial com és, s indefinible discernir lo dur que se li esta fent i se li farà aprendre a conviure sense tu al costat, que ningu el vigili als columpis, que no siguis al seu costat..
I jo des de aqui, em cago en totperque no t'he pogut dir adeu,no t'he pogut abraçar per ultim cop, em cago amb tot perque no et veuré mai mes i ami també s'em fa dificil creure-ho..
Ho vas ser tot per mi, i ningu podrá ocupar el teu lloc, mai podré oblidar cap moment al teu costat, la teva olor, els pels del teu bigoti blancs q semrpe t'estirava, res q em recordi a tu, perque vaig creixer amb tu, ets part de mi..i perque semrpe t'enyoraré massa..
I pot semblar una tonteria pero mesta costant horrors escriure això, ..vas ser única fosca, i semrpe seras al meu cor, a la meva ment i ala meva vida..
Un petó al cel..

17 de octubre de 2006


Despues de la tormenta siemrpe llega la calma..
Yo contratado por un músico en paro
Yo convencido de que tengo razón
Ultimamente me siento inteligente
Ultimamente no tengo corazón
Como una escena del viaje de chihiro
Con él sin cara y dentro de un vagón
guarda tu nombre ahora, ¡no dejes que te quiten nada!
Un gran descanso, pero ahora vuelvo a sentirme agotada..

11 de octubre de 2006

Otel.lo

Pots saber què somnia la persona que dorm al teu costat?
Pots saber quins són els seus desigs més íntims?
Què significa posseir una persona?
Que significa sentir-se enganyat?

Otel.lo és un viatge al cor de les tenebres, a les tenebres del cor. Una revelació de la por dels homes. Una revelació de com nés de fàcil de manipular, la por.

Otel.lo desitja Desdèmona. Desdèmona es mor per Otel.lo. Iago nveja Cassio. Iago sospita d'Emília. Cassio vol el lloc d'Otel.lo. Brabanzio odia el negre Otel.lo. Tothom confia en Iago. Iago conspira contra tots.

Aprofitant la força del desitg, Iago cosnpira contra el desig mateix. En un joc de miralls inacabable, el desig i la gelosia ressonen en cadascun dels versos de SHAKESPEARE. La confiança i la desconfiança. La confiança contra la por. La por contra la confiança. L'amor d'Otel.lo i Desdèmona crema en una nit profundament negra. La profunditat del sentiments es troba a flor de pell...

WillowwwwwwwwwwwwwwwwwWillowwwwwwwwwwwww


Otel.lo

9 de octubre de 2006

Mammma miaa

Haremos un "chivo expiattorio" para purificarnos,esparciendo la sangre de su corazon por los campos de maiz, las casas, las arboledas, los rios y las cosechas y que a su vez la madre naturaleza tambien lo haga, cumpliendo así el ciclo de la vida, para que la tierra deje de ser yerma y vuelva a ser fèrtil, dando frutos jugosos , dulces y sabrosos.. y para ello lapidaremos a los viejos capataces y veneraremos a los heredederos, para finalizar asi la gran ceremonia-ritual-mito-espectaculo del eterno retorno..
Gran opera, grandes caracteres, y sobretodo grandes pecados y juicios.. lo que no entiendo es porque los cristianos nombran al espectaculo teatral como la iniciacion al diablo, cuando ellos mismos desarrollan espectaculos parecidos, que digo parecidos, q son los origenes de este defesie q tanto odian , como el ritual, la ceremonia, o la misa.. es decir que renegan de algo que ellos mismos hacen i q proclamaron hace muchos años como un deber personal hacia la universalidad delmundo, haciendo creer, que sino sufririan incluso en sus mas profundos sueños..y que enormee tonteria, ..lo único que hacian era absorber del hombre la capacidad de pensar por si mismo y creerse autònomo de su pròpia vida y decisiones..
La pequeñita diferencia q hay entre el periodo cristiano y el periodo micenico-griego, es que aun asi los dos rigiendose por una religion-crrencia o mito, los primerizos es decir los griegos , seguian creyendo i potenciando la individualidad personal, mientras q los segundos, no..
y aunque me digan que influye mucho q la edad media sea un periodo de transición, y que las invasiones barbaras dejaron a centenares de pueblos indoeuropeos sin lengua, cultura, creencias, s decir casi sin pisque,.. aunque pasara todo esto, seguian teniendo el modelo greigo en sus narices..entonces aqui llega la conclusion, realmente no se fijaron en los griegos por descuido , o esque realmente no les interesaba , y querian inventarse sus evangelios para dominar ala sociedad y q mil.lenios mas tarde , la muerte dominara la sociedad..?
Es interesante poder pensar todo esto sin ir a classe..a veces las paredes de la habitacion hablan mucho mas q no un professor encima una tarima..
que dia tan desconcertante, històricamente..