30 de junio de 2006


-que escuchas?
-demasiado a la vez como para centrarme en algo concreto.
-Y si te acercas?
-A ti?
-A mi cara
-Entonces me escucho a mi misma.
-Y que dices?
-No te alejes nunca.
Mark Isham- "Sense of touch"

24 de junio de 2006


Aquests últims mesos han sigut veritablement força angoixosos, atrafagats i carregosos tan sols a fi de complir l'objectiu que hem tingut a les nostres ments durant tot aquest curs; la gran fastiguejadora selectivitat.
Potser ens la imaginavem diferent, més dificil o més fàcil, pero la qüestió es que ha passat per les nostres vides rollo flaix, encara que hagin sigut tres dies, molts de nosaltres ja ni rekordem que varem fr el dimekres, per efectes narcòtics o simplement pk tenim moltes coses al cap.
Encara i tot, sembla que aquests tres dies hagin servit per unir-nos, perque des de priuncipi de curs vam ser una classe amb problemes interns és a dir entre nosaltres i que en cap moment es van voler evitar, sortien a la llum i encara s'en creaven d'altres..
Aquests dies doncs potser calia un recolzament mutu,o tan sols saber que per molt q ens haguem odiat amort entre tots ens tenim més apreci del que ens pensem..
"Els éssers necessitem tokarnos corporalmen i psikikament amb els demès, pero al ser ingorants i no acceptar la veritat, ho intetem per altres medis i xoquem creant la col.lisió que deriva altres problemes.." ("Crash")
Aquests dies apart de ser estressaants han sigut super especials; el descontrol de linstitut maragall que no duia els seus nens amb profes ni tampoc els hi va indikar on havien d'anar , petits incidents quotidians que anat amb segons qui semrpe passen, la creu roja com a motor del nostre riure diàri, i coses que no desitjo a ningu que li passin pero que creat un companyersime que no havia vist mai..
Desprès ha vingut el sopar que vam organitzar el mateix dia per conservar encara l'esperit sele,que encara i no haver anat com esperavem i que segons qui no es dignes a presentarse ( ja se sap que hi ha gent q no pot barrejarse amb classes inferiors..) hi vam ser els que conservavem la il.lusió, ens ho vam passar bè, vam riure, alguns van plorar i vam desvelar veritats amgades que sabiem que tard o d'hora acabriem passar ( em va agradar trobar algu que s'hagues sentit com em vai sentir jo envers a elles, algu q compartis la rabia i la imoptència,que m'ha acompanyat duran tan de temps) i vam acabar sentats al famós passeitg de molins, mirant la lluna i xerrant com si ens coneguessim de tota la vida, sense problemes, sense barreres, com si tornèssim a ser nens petits que conserven al seva pura innocència i res els corromp ni fastigueja..
En menys de tres setmanes m'han passat més coses que en un any sencer, tan dolentes i doloroses com molt bones i útils..coses que necessito i que no tindré mai més, que no les podré palpar o que no tinc mes remei que deixarles volar,perque no són meves, jo només m'hi aproximo, o només les puc moldejar, pero més tard acaben seguint el seu cami, que potser no s'encreua amb el meu o potser si i es veurà més endavant..
I ara que tinc temps, representa que els he de discernir, triarles, traktarles..pero al venirme totes de cop i deixarles en un canto perke en tenia d'altres prioritaries, s'em llençen totes a sobre i no sé per on començar..
encara però, sempre endavant..
-Death Cab For Cutie- "sOUL MEETS BODY"

18 de junio de 2006

afhigkdifkgigjfkfkgffgkfgdaaaaaaaaaadaaaaa


Y magenta me volví..con unos cuantos piquetitos color púrpura..
La cabeza como un bombo, como bien dijo alguien..el diàmetro de mi cabeza ha crecido 3 mm..
y ha llegado la tia tula..
caen regalitos del cielo...
Audio--> "Burning Benches"- Morning Runners

14 de junio de 2006

Sempre amb vosaltres, més lluny o més aprop..
per tot el que em vau donar i tot el que em vau ajudar, tant un com l'altre..
Vareu deixar petjades ben marcades que mai es podran esborrar de dins meu i moments que semrpe m'acompanyaran..
Gràcies per creure en mi yaya, y rekorda, sempre estarem allargant la ma
per obrir una finestra en aquest cel tan tancat, tan sols per poder seguir caminant al teu costat..com un dia et vam dir..

A lack of color

And when i see you
I really see you upside down
But my brain knows better
It picks you up and turns you around
Turns you around, turns you around
If you feel discouraged
That there's a lack of color here
Please don't worry lover
It's really bursting at the seams
Absorbing everything
The spectrum's a to z
This is fact not fiction
For the first time in years
And all the girls in every girlie magazine
Can't make me feel any less alone
I'm reaching for the phone
To call at 7:03 and on your machine
I slur a plea for you to come home
But i know it's too late
I should have given you a reason to stay
Given you a reason to stay
-Death Cab For Cutie-

4 de junio de 2006

********************************************************

Hold on to the thread
The currents will shift
Glide me towards...
You know something's left
And we're all allowed
To dream of the next
Oh, ohh the next, time we touch...
Oooh...
You don't have to stray
Tho oceans away
Waves roll in my thoughts
Hold tight the ring...
The sea will rise...
Please stand by the shore..
.Oh, oh, oh, I will be...I will be there once more...
Oooh...
Uh huh, oh yeah...

Pearl Jam- Oceans



1 de junio de 2006

Forever Young

La inés i jo dissbte a cal dit de Molins..una de els nit mes makes de tot aquest any, pro també de les mes askerosillas..perke vai acabar descanviant la pela com sempre..hi ha sangries que token la fibra i es revolucionen kuan els ajuntes am 43 amb cola sense barrejar, sobretot..xd

Ahir finalment, ens van donar els notes, i vaig quedar suspesa amb 2 kuatres, igual q la gina am mitjana de 8 pero caste amb un 1, amb la rabia dins el cos la gina va lluitar pel que era injust, pero jo nose ni com em sentia, i vaig decidir omplir el paper de sueltes..ja nava confiada en entregarlo fins q la maria i el pau em van convencer de que no era just que jo podia aprobar angles que habiem de fer algo..gracies a ells vai agafar forçes per seguir lluitan i que aixo no es kedes aixi,..llabors la mare del pau em va fer un certifikat medik oficial per la mononucleosi alegan que no mavienf et els examens d'akells dies en que jo stava malalta i que no stava en igualtat de condicions..pero la magda, la profe d'angles no volia skoltarme i em deia que em resignes..i evidenment no ho vaig fer..xDD avui ales 11 del mati tornava star jo alinsti donan la tabarra ala profe que no era just..i m'he passat tot el mati parlan amb el cap d'estudis que m'apoyava de totes totes, el Gago i la d'Historia que ells a l'avaluacio es van negar a suspendrem pero q la junta no esl deixava decidir, aixi que tambe m'han apoyat..autimes hores dle mati la revolucio des de dins presentava dos bandols:

1. Bandol dels bons, que poseeien el diskurs just; ari, pau ( 2n moderador) Gago ( profe de llengues clàssikes), angeles ( profe d'historia) Barrionuevo ( la tarda de maes), Olga ( la tutora) Marta ( la deconomia)), Lola blanco ( d'historia de l'art) + els meus angelets, la gina la ines i la maria que perseguien les del seminari d'angles..+ el cap d'estudis de linstitut.

2. Bandols dels dolents o dels que no volien eskoltar; Magda la d'angles, Sra Cano

A les dues dle migdia despresde moltes esperes i moltes xerrades, també ha arribat ma mare, la Magda ha cedit i m'ha posat el 5 :)!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! han decidit tornar a crear una junta, pero al noems hi haveri una suspesa kedava aprobada per conveni..i tot ha acabat amb un " tornat a incorporar ales classes dema!" siiiiiiiiiiii, mai habia tingut tantes ganes de tornar a classe en ma vida, i ho veia tan xungu, tan impossible, que crec que ha vingut algun angle a ajudarme pk encara no m'ho crec..encara q sense alguna gent no ho hagues pogut fer tota sola..

Just quan ets ala corda fluixa, apunt de tirar la toballola, semrpe va be que algu et fagi costat i et fagi veure que encara pots lluitar..

Gràcies sobretot Pau per estar tot el mati amb mi foten cizanya i defensant kuan els llagrimes nom deixaven parlar, i gràcies gina, maria i ines per estar tot el dia pendents alla al costat fins al final, perque tots sabiem que jo no podia ekdarme un any mes, era impossible, surrealista..i si ho he aconseguit tambe ha sigut gràcies a vosaltres, com també tots els profes que m'han apoyat des del primer moment..

La unió fa la força, res es impossible i els àngles existeixen..

I ara si, a per la sele de veritat, a per la beca i a per la uni!