me ahogo

Odio estar a casa tranquilament,
oDIO obrirlsi la porta a muns pares i que no em diguin ni hola
odio que em preguntin perque els coberts estan moguts,
perque l¡'aigua no esta al seu lloc, perque nomes hi ha una barra de pa,
perque el sofà esta mogut, perke el coixi de labitacio esta posat d'una altre manera a ala que estava abans,
Odio que em diguin que ho faig tot malament
que soc una desordenada i una irresponsable,
odio que mirin les trucades marcades per saber a qui he trucat i perque,
odio que em preguntin que he fet, amb qui he estat i qui ha vingut a casa des de que ells han marxat, fins i tot quans diners he gastat, amb que i perque, i que em posin un tope del que puc o no puc gastar-me, i sobretot, ODIO amb totes les meves forçes que em treguin diners de la meva llibreta sense el meu permis, i em quedi amb tres miserables euros, i com a excusa em diguin q no necessito res mes i que si no tinc diners em quedi tancada a casa..Odio aquesta casa, aquesta situació i fins i tot aquesta vida clandestina, peruqe de familiar no en te res..Odio no tenir intimitat ala meva pròpia casa, ni tenir llibertat, i fins i tot no poder dir el q em roti en el moment que vulgui..
Estic fins als putus collons que no he tingut en ma vida, de tot perque em sento com si m'haguessin lligat amb unes cordes i m'estigues ofegant per moments, i el pitjor dels casos es que ni jo ni ningu pot fer res per agafar unes tisores i tencar aquestes cordes, perque ELLS, no tenen vida ( es pasen el dia casa sense parlarse sentats al sofa) i viuen la MEVA(algo q en pensari em fa fastik, es que no puc suportar-ho..es una falta de moral i tot..), es que es increiblement fort, q se surt de tots els esquemes..i es que arribara un moment que ni jo tindrem vida, i s'hauran ofegats ells i m'hauran ofegat a mi..perque no em sento capaç de soportar tot això gaire mes, i un dia petare carregantme tot el que tingui davan, tornan-me boja ( si no ho estic ja..) o anarme'n ben lluny d'aqui, començar de zero, en un lloc on res mafecti, on pugui sentirme lliure, sense aquesta cuirassa que duc quasi sempre, pero encara senti les coses em segueixen fen mal, i potser podre buidar aquesta especie de tornado que tinc a dins..i que molts ja m'han vist treure'l algun cop,..

Potser necessito un tren de rentat per automobils, encara que jo no en sigui un, de tans sutracs que foten aquelles maquines, de ben segur que surto millor del que estic ara..

.............