Són quasibè les 8:15 de la tarda, i és pot dir que he estudiat mínimament..anglès, que es una merda, i crec que una pèrdua de temps, perque si tingues els apunts d'història estaria fent algo de mes profit que no repassar els Modal verbs aquests..pero algú, mistic, real o fictici, ha volgut que aquests apunts no hagin arribat ales meves mans i hagi de mastegar i empassarm-ho tot dos dies abans de l'exàmen..i em pregunto, com rediantre ho farè?..i no se perque em faig aquesta pregunta, perque sempre ho acabo fent, estressada, de mal humor i amb son pero fent-ho..axi q per mes enrabiada que estigui, m'he de resignar al que hi ha, intentar no pensar en el fil de seda que porto lligat a radere, encara que em costi, i enganxar-me els colzes amb cola ala taula, encara que desprès no els pugui desenganxar, aixi no seré capaç d'aixecar-me ni un trist instant a perdre el temps, fen aixo, allo o lo altre, que tampco es perdre el temps perque son coses interessant per mi, pero que no toquen..pero llabors quan toquen si no es quan un vol?..perque si t'esperes a un altre moment llabors , no t'enrrecordes ho ho fas d'una altre maneradiferent a la que volies en un primer moment..
Fa un moment, he penjat una cosa, que a sobre no ha sortit be, i en aquell instant no tenia ganes d'escriure re, pero ara escriuria quasi be 20 fulles sense parar, i potser si no em cridessin per sopar, seguiria i seguiria..i com que veig que estic começant a seguir aquesta línea, tanco això i dic ja n'hi ha prou..que ja esta be la broma..pfpfpffp

Estiu 2005 a Hernani, mes aviat al nostre estimat museu Chillida Leku, fent sessions de contorsionisme i falsos asassinats o atacs de còlera..i aquest estiu, repetim, perque aquella locaclitat és com una droga, o un locus amoenus, d'aquests que quan hi marxes fan que deixis un part de tu allà,i que aquesta resti impacient perque tornis i visquis un altre cop totes aquells sensacions al costat de tota aquella fantàstica gent que vam conèixer, les seves costums, tradicions, i el medi que els envolta..

Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero..

Sol ixent

Los primeros rayos de luz tènue, entraron por mi pequeña ventana azul, crujida y malgastada por el paso del tiempo, y algun que otro contratiempo llamado levante, que solia llegar tres o cuatro veçes por año a mi pequeña localidad, situada a primera línea de mar.
Al abrir los ojos, aparecio velozmente el doloroso pensamiento con el que me habia acostado el dia anterior..-"Sus pasos indican que se aleja, puedo notarlos retumbando en mi cabeza, pero no me sirve de nada, si se que no los podré oir volver.."-
Dafne se habia marchado injustamente durante una noche tenebrosa, en la que su corazón no tuvo fuerzas suficientes para seguir latiendo, y se paró, sin más. No lloré entonces, pues no tuve fuerzas ni ganas, simplemente porque creo que a mi también se me paró, ya que el frío entró en mi cuerpo como una avalancha en invierno. Sin pensarlo, ni quererlo, me vi sentado en un banco de madera, como un abuelo que espera su sueño final. Tampoco me fijé en mi alrededor, pero al hacerlo, de repente llovia en mi, algo bastante metafòrico- pensé-, y al levantar la cabeza acia arriba vi que, realmente una nube gris se habia asentado encima de mi cabeza, presentando signos de explosión total..pero no habia una, sino que estaba todo el cielo repleto de ellas..
Al fondo, el mar mezclado con el humo de los barcos, dejava entrever un extrovertido sol intentando tomar posiciones para llegar a la cumbre de su esplendor, y solo consiguió establecerse entre dos nubes, las cuales mezcladas con este producian un rojo apagado, reflejandose en las aguas de aquel triste mar, incauto y sensible al tiempo. Pasaba una valsa casera lentamente, con un hombre muy humil y desgastado, que ayudandose de un viejo baston, concetraba su mirada al inmenso vacío.. De repente, todo envejeció a mi alrededor, todo se apagó y perdió calor..y entendi pues, que la naturaleza al igual que yo, tambien añoraba a Dafne, pues ella siempre decia que vivia por ella y por mi..
Y des de aquel dia, todas las flores del jardín dejaron de crecer...

A vegades veig un quadre, i no puc evitar imaginar-me una història, inventarme-la, o fins i tot alguns cops ser-hi a dins..en aquest cas, he tingut la necessitat d'escriure el que veia o el que crec que hi ha darrere d'aquest, ..i potser algun dia aconseguiré fer-ne una suficientment llarga com perque dugui tapa i contratapa..

Afrontant l'examen de demà i la semana amb optimisme, encara que per dins tinc unes ganes bojes de que sigui divendres..

agahhfhagahgfhfhdfskfsj..em surt fum del cap

Policy of TRUTH

Ahir em van despullar,.. en el sentit metafòric, i em vaig quedar nua, de tal manera que aquells que em coneixen una mica van poder llegir tot el que tenia radere la roba/ closca/teixit de protecció/reja antirrobos de organos o protectora de virus/.. i bè, les veritats van aflorar dels fons interns i es van instal.lar davant de les "narius", fent una manifestació per al "discerniment i ordenació coherent" d'aquestes mateixes, cosa que no m'esperava i per tan em va agafar per sorpresa..iara em trobo en un situació en la qual, segueixo caminant, pero les tinc enganxades a radere per un fil molt primet de seda..i he pensat que tinc dos opcions, una tallar el fil i pedreles de vista per una temporada ( encara q despre´s tornaran i estarem ales mateixes..) o girar-me , e intentar arribar a un mutu acord amb elles mentres fem un cafè..Potser aquesta seria la opció més correcte, potser, perque no ho tinc gaire clar, pero no vull atrebir.me, o mes ben dit no m'atreveixo a dur-la a terme..
Però no tinc ganes , ara mateix, de posar-me a pensar quina de les dues opcions he de triar, per la meva estabilitat, pels del meu voltan..i perque tinc una feina de collons q m'hauria de posar a fer ara mateix..Aixi que m'he proposat a mi mateixa, deixar la resolució de les veritats per un altre dia, en el qual hi hagi més tranqui.lilitat respecte a TOT, i jo tingui una mica mes de ganes i forçes per afontarles..

I ara el Barroc español i Holandès m'espera, impacient per sumergirme en aquells cuadres i anar desbossant tot el q respresenten, i que jo desprès hauré d'explicar..quina vaguesa mes gran hi ha flotan en l'ambient tot els diumenges..

Policy of Truth-Depeche Mode Remix by François Kevorkian

En un prat, gemat arreu,
l'arbre hi ha de l'Esperança,
amb la mà ningú no l'heu:
ell no mai es desatansa.

De ses fulles a la veu,
par que el món es torni dansa:
té les ires sota peu
i és tot dret com una llança.

Sols de veure'l un matí,
us sabríeu deixondir,
ulls caiguts, races esclaves.

Canta l'arbre verdejant
i les branques pugen tant
que a mig aire ja són blaves


Un dels grans poemes del poemari "Arbres " de Josep carner, que vam estar treballant i desbossant durant molts mesos a classe de Literatura Catalana, ..Quins records d'aquelles classes, crec que les millors que he fet mai , on tot el que vaig aprendre em va servir de molt..on disfrutaba cada paraula, cada vers, cada alegoria, i cada cosa que sortia de dins meu..

Qui poguès tornar enrere per tornar a xuclar aquells versos ,com el suc de taronja..

(Dibuix per a aquest poema, a mitjans de març)

Summertime 05

Inundación enorme,

confusión gigante,

indecisión inimaginable,

contradicción alarmante y preocupante..

Dibuixos juliol 2005

Nanas de cebolla..

La cebolla es escarcha cerrada y pobre.

Escarcha de tus días y de mis noches.

Hambre y cebolla,

hielo negro y escarcha

grande y redonda.

En la cuna del hambre

mi niño estaba.

Con sangre de cebolla

se amamantaba.

Pero tu sangre,

escarchada de azúcar,

cebolla y hambre

Una mujer morena

resuelta en luna

se derrama hilo a hilo

sobre la cuna.

Ríete, niño,

que te traigo la luna

cuando es preciso.

Alondra de mi casa,

ríete mucho.

Es tu risa en tus ojos

la luz del mundo.

Ríete tanto

que mi alma al oírte

bata el espacio. .

Tu risa me hace libre,

me pone alas.

Soledades me quita,

cárcel me arranca.

Boca que vuela,

corazón que en tus labios

relampaguea.

Es tu risa la espada

más victoriosa,

vencedor de las flores

y las alondras

Rival del sol.

Porvenir de mis huesos

y de mi amor.

La carne aleteante,

súbito el párpado,

el vivir como nunca

coloreado.

¡Cuánto jilguero

se remonta, aletea,

desde tu cuerpo!

Desperté de ser niño:

nunca despiertes.

Triste llevo la boca:

ríete siempre.

Siempre en la cuna,

defendiendo la risa

pluma por pluma.

Ser de vuelo tan lato,

tan extendido,

que tu carne es el cielo

recién nacido.

¡Si yo pudiera

remontarme al origen

de tu carrera! .

Al octavo mes ríes

con cinco azahares.

Con cinco diminutas

ferocidades.

Con cinco dientes

como cinco jazmines

adolescentes.

Frontera de los besos

serán mañana,

cuando en la dentadura

sientas un arma.

Sientas un fuego

correr dientes abajo

buscando el centro.

Vuela niño en la doble

luna del pecho:

él, triste de cebolla,

tú, satisfecho.

No te derrumbes.

No sepas lo que pasa

ni lo que ocurre. .

"Nanas de cebolla" -Miguel Hernàndez

Una joia, un tresor ben guardat al calaix, que fa companyia quan el necessites, que s'embla que t'escolti, i que alhora, desprès d'haverlo llegit t'ensenyi...i per acabar de fer-ho tot més complet, només cal posar el vinil de miguel hernandez cantat per Serrat..i disfrutar de la vivesa pura de les paraules..

Amb aquest poema al cap sempre i per sempre..

olor d'eternitat..

Segon dia de rutina matutina, amb presses a primera hora, ja se sap, la norma aquesta de llevar-me d'hora per tenir temps d'esmorzar, fumarme l ciagrro, vestir.me amb tranquil.litat i endreçar'm-ho tot, només dura un dia, que és el dilluns, perque la resta dels dies tarari que te vi..sembla que la norma s'esbaeixi com els nuvols desprès d'una tempesta a l'estiu, igual q les de San sebastian..fa un aiguat de mil dimonis, i 10 minuts mes tard surt el sol..contradiccions del temps..ales que tot el món col.labora (dones d'entre 40-80 anys, podrieu reduir el consum de laca sisplau? la veritat es q no magradaria haver de soportar 6 graus mes de temperatura a l'estiu..)..
Quan he acabat d'esmorzar, m'ha agafat un mal humor d'aquest berrinxeros que venen sense solta ni volta..encara que tambè hi ha col.laborat el fet de que ma mare només llevar-se ja remugui...i riiiing els putus paletes..
i a primera hora dle mati, història, tostonazo de la vida i mes amb la professora que tenim..pero aprofitan que m'asseia sola, marginada de la resta dels 36 q som..he decidit prendre apuns intensivament, i he fet sis fulls per davant i per radere, un rècord per mi, perque en aquesta assigantura no passo mai d'un paragraf..potser es penós, pero a primera hora del mati, amb la señora angeles, i amb el meu estat..les revolucions i els sexennios me la comen de mala manera..pero per fi, ha arribat l'hora dle timbre, el qual l'han canviat, i ara més aviat és una alarma rollo les de la presó o les macrofabriques de Zona franca. i només sentir-lo , de pet amb l'anna a fer un cigarro, cosa que no falla mai..hi ha moments que necessites reactivar les energies..si no et quedes estabornit a la taula dormint com li passa a mes d'un cada dia.. i per fi, una horeta més tard ha sigut el moment de l'alleujament més gran del dia, que consisteix en entrar al seminari de grec, i contemplar les ganes de que te de xerrar, d'explicar, de divagar i d'impregnar-te de grècia i de vida el sñeor Gago quan esta de bon humor..començant per recitar versos de Virgili o fent sentències de Plató, depen de com li vingui ..i ja m'ha fet feliç quan ha dit que la classe seria dedicada única i exclusivament història i cultura, que per mi es algo excitant i que m'activa la ment, fent-me pensar més del que mai hagués pogut imaginar..començan pels incis de l'època arcaica hem acabat parlant de l'art grec d'aquest perídoe de formació, concretament de l'escultura i instal-lant-los en la Kore, la dona de la Polis..i no he pogut evitar tallar-li l'explicació..perque és realment increíble veure la grandiositat i la monumentalitat d'aquesta dona i sentir per dins que t'esta transmeten una sensació de vida humana en moviment increible, i el que és mes enginyós encara ,es saber que qui fos que l'esculpís, va saber representar tot això a la perfecció, tallant marbre de Pallos, que volia que fos algo etern i que quedés latent en la sensibilitat de les perones i que ho ha aconseguit.. i és que a vegades m'agradaria tenir una màquina del temps, i fer una visita al S.VI a.C, passejar-me una estona entre els propileus, cantar al Partenó, dormir a Nike aptera la vacaina, prendre un cafè a l'àgora..i acabar repassant las termòpilas..
nosé si al´gu ha tingut aquest somni algun cop o més ben dit desitg, pero sè que el dia de que el fagi realitat será l'inici d'algo q durarà molts anys..
Treient aquest punt fort del dia, la resta ha sigut una veritable merda, l'hora del pati massa ràpida i aburrida, la classe de fonètica no la puc explicar perke lúltim quart d'hora m'he adormit..i desprès cap al video a veure " el nombre de la rosa", que es presentava interessant pero els comentaris de los " demàs" sobraven una mica..a tornat a sonar la alarma que anuncia a los presos que pueden dirigirse a la salida de sus celdas...
Vayan saliendo, y en orden por favor, y enciendan sus cigarrillos, tiene 10 minutos, señores..repito, 10 minutos, y ni uno mas..
han reaparegut aquelles cares rares, que semblen les de Frida Kahlo perque sempre tenen la amteixa expressió i no se que signifiquen, sumades a les de fàstig que fas quan xerro amb algú, si TU, la que no llegiràs mai això ,( per sort! perque si no em questionaries fins i tot les comes i els punts a part..) i que em refoten, perque si em vols dir algo vens i m'ho dius, i que si no responc amb la paraula o la cara que tu voldries es perque a vegades no entenc les coses que dius ni amb quines intencions les dius, per caxondejar-te, per prendre'm el pel, per posar-me a prova, per sentir-te més forta, o reafirmar.te..nousé, i crec que em començ a ser ben igual perque no val la pena buscar respostes a coses que no m'explicaras mai, ni val la pena intentar entendre't, perque en tots els intents m'he perdut a la meitat del camí, i he hagut de tornar enrere per tornar a començar..

Només demano serenitat i bon rollo, pero entre la falta de confiança mútua que existeix, i l'afegiment de fets i paraules que ens han "rasguñao" bastan, això serà practicament imposible, mentres esperaré a que arribi el dia en el que es compleixi el que demano, o si mes no jo pugui sentir en mi que tot s'ha acabat..

Sovint dono masses voltes a les coses, pero últimament sospito que ho faig coherentment, ordenadament i que a poc a poc tinc les coses més clares, i ojalà sigui aixi durant molt temps, perquè tinc moltes ganes de desplegaraquestes ales que tinc a l'esquena i que començen a pesar..

Que bè pot arribar a sentir-se una desprès d'haver buidat tota la brossa de la paperera.. sabent que pot anarse'n a dormir serena..

Dolsos somnis pacífics i harmoniosos a tots aquells que quasi be ales dotze de la nit estiguin divagant amb el seu interior, l'exterior o l'entorn..

...tonight, tonight....

Rutina matutina purpurina color sepia olor vainilla

Tornada a la rutina matutina de cada dia, un despertador sorollós, una radio amb vanes cançons, i lúltim crit d'un gall que anuncia que t'has de llevar o faràs tard..aquella remor de sentir q no has dormit, o que si més no no ho has fet amb gust..la casa amb silenci, tot és a fosques..encens l'estufa, torna fer fred..l'olor del cafè, quin plaer..una ensaimada i un cigarro..el dia i "l'areté" es desperten..començen les presses, la roba de l'armari.. els llibres llençats per sobre el llit..llesta i fora..topes amb l'esfalt, i quin pal..enyores el llit, la seva olor i un dolç coxi..camines, i camines , arriba la Gina..bon dia! més cigarros, xerreramandrerariallera..un kilometre enllà, itsasne la gata maula..escales i escales, arribada al 7é pis..esperes..rialles..comentaris..música del marc..s'obre el seminari, novament olor de llibres vells, segon plaer..justificans i justificacions..més traduccions divagacions, q finalitzen amb filosofia pura i dura, poesia, faules dIsob, ..el timbre no funciona..passen els minuts..
"quidam" ens espera...abraçada gegant de la Jana, mirades q maten de l'alba i cabell vermell..
històries i més històries..mirades de reüll, esquivades, ignorades?..món del sr gomez..romanticisme i costumbrisme..rialles del marc i el lluís..abraçades de la maria..
mitja part..aire pur, asfalt, gent, olor de vida..calor, adeùu carinyo!..semafor amb verd, yuahhh loca q canviooooo como stà yaya?..esmorzar amb multitud..maria i problemes informatics..cocacolarecarregaenergies..cigarrets..rialles..timbre..escales novament..buenos dias xicos seguííííííi´´iíi´´iíímosss con el barrgrgrgrgrgrocoo!..examen dilluns..romànic atni naturalista, deshumanitzat..pixera, se m'escapa?..escales 3, burullo de gentepequeña..classe meva..como estas? ahora ya nos podemos liar no? rialles..falten llocs..companyia de la inés..història..AIT..anarquisme..mirades de reüll?orgull meu..me les imagino? no, t'enganxo!..
esquivades i esquivades..cares de pomes agres..aborriment, tostonazo..q palozZz..Timbre imaginari..descans..abraçada i petonet bona olor..ciaggret al water..lluis exibeix l seu art amb les papareres de compreses..cançons..rialles i rialles..spuny silicona?operada hasta en la toxa..castellano con la cano..oraciones adverbiales..esquivades i mirades, quines coses mes extranyes..últimahora..humor per sobre de tot..caxondeo de classe..sortida..cigarret i xerradeta.. luzi20años ya te llegan..no te jinyes pexo fuera xD..pantalones de pitillo..abraçada..xoca esos cinco!..cap a caa caminant..l'airet a la cara..perduda entre els apunys i les classes..pescant el q es pot d'aqui i d'alla..examens de la semana q ve..treballs i mes treballs..recerca ben recercades..reforços necesàris..
paletes pesats sorollosos..vagueza instalada en mi cabeza..uno! dos ! tres! pa la biblioteca..!

El sol refleja en el mar, las olas vienen y van
Deshace el viento las huellas de los pasos al pasar
Agua salada en los pies y en las manos azar

Tan solo quiero jugar, sentir mi cuerpo al nadar
Rozar mi pecho en la arena, llenarme toda de sal
Llenarme toda de paz y en las manos azar

Hace tiempo que no espero,
solo quiero sonreír, solo escuchar
Para que seguir al miedo si me das la mano

La media luna..

Històries rescatades..

...No será el miedo a ustedes lo que nos obligue a bajar las banderasde la imaginación... -Movimiento armado con poesia,para tomar el cielo por asalto..

-Pensamientos y palabras prohibidas, para que no peligre la fragil inmobilidad del aire, para que no generen ganas de hablar, y sobrevenga inevitablemente la catastrofe...

remor persistente.., en las calles, en la lluvia, en las fuentes, por las casas, y hasta en el viento.

The means are right for taking, fade to grey

Trying to be ruthless, in the face of beauty

In this matrix, it's plain to see

It's either you or me.Bruise,

pristine,

serene,

we were born to lose.

Cast a line with a velvet glove

Reading like an open book, in the hands of love

In this matrix, it's plain to see

It's either you or me

.Bruise,

pristine,

serene,

we were born to lose.

encore [echoed]

Means are right for taking, fade to grey

Trying to be ruthless, in the face of beauty

In this matrix, it's plain to see

It's either you or me.

Bruise,

pristine,

serene,

we were born to lose..

Bruise Pristine- Plcebo

Perquè les cançons diuen tantes coses..Perquè a vegades son com una pel.licula de Cinexin..

Perquè són imprescindibles..Perque hi ha discos q són la teva via imatge...Perque son com la meva pròpia sang.. Redescobrint..

Silenci?

XXXttttttt...els dijous a la nit son silenciosos, i sobretot descobridors, és el gran moment de Silenci, un programa- magazine, que per mi trenca amb tots els marcs fixes de la televisió, i que potencia les idees de la gent amb gran rellevància , deixant de banda el fet de que puguin ser descavellades o massa simples,perque una idea no és qualsevol cosa, sinó la primera pilona d'un futur llunyà i incert respecte a l'art.
Però que és l'art? realmen és una pregunta aparentment senzilla, pero q quan te la planteges, o no l'hi trobes resposta, o n'hi trobes milers, que desprès veus que no són suficientment contundents ni coherents pel que fa al terme en si.. Des dels inicis de la nostra cultura aquest a sigut una forma d'expressió al servei de la ciutadania, o al servei de dèu, tot poderòs o com se'l vulgui anomenar , fins i tot l'home jueu ( com diu el señor de literatura, un altre tema a discutir.) d'això no n'hi ha dubte, pero en cada época ha seguit unes pautes completament diferents, des de els cànons clàssics, passant pel relfex elitista naturalista, després idealitzat, més tard impressionista, romanticista, simbolista, surrealista, totes aquestes adherides a contextos històrics, perfectament assimilats i comprovats. Ara bè, desprès d'analitzar per sobre tots els camps de la nostra societat, de veure segons quines coses, i viure'n d'altres, ens trobem en que som en una época de trànsit, en que no existeix cap objectiu, ni l'afany de cooperació, que els ideals semblen intangibles..i com a consequència d'això totes les engrunes que conformen la nostra societat segueixen camins diferents independents els uns dels altres. Algunes d'aquestes engrunes no poden ser independens d'altres, perque son un desastre i no tenen control propi, però d'altres com l'art, estan prenen una evolució molt interessant, una evolució basada en les idees,ja siguin com he dit abans complexes o senzilles, donant resultats com una fantàstica adaptació de "L'orestíada" dirigida per Mario Gas, exposicions enmig del bosc a Hernani amb escultures d'eduardo chillida, o orquestres per a circs fetes amb instruments de material reciclat o joguines, com l'orquestra Fireluche..
Desprès de tota aquesta reflexió que podria haver estalviat o no, segueixo amb la fixació en "Silenci?", perque a part de sortir dels límits creats, tenir montatges de realització increibles, i redactors de qualitat, és un gran descobridor d'idees i els hi dòna suport a aquestes, semrpe amb aquella esència especial i aquelles preguntes q dius collons! és això el q la gent vol saber..sense excloure el fet de que mai saps que et presentaran al llarg del programa q normalment es divideix en art escenic/ art gràfic/ art musical i la última secció la varien força..
i la proposta d'aquesta semana ha sigut, l'actor Nilo Mur, que amb 19 anys deu nidó tot el q ha fet, loreak mendian, la història d'un grup d'amics que s'aborrien i que fan roba, música i pintura per a exposicions, els recurs creatiu habitual del videoclip amb directors com Jonathan Glazer, Marck Romanek, Antoine Bardon i el famossísim director dels videos de la intrèpida Bjork q mai puk rekordar..acabant per la presentació del primer disc de "La media Luna " format per Susu la dona del cantant d'Elefantes i ell és clar, amb música inspirada per Bjork un altre cop, extranya potser paranoica, pero diferent..
Que divertit, emocionant i excitant és anarte'n a dormir saben q saps unes quantes coses meves i amb l'incògnita de que a l'endemà descobriràs més coses, que t'acompanyaran tota la vida, de les quals pots fer-ne una reflexió sempre que vulguis, i poder-ne treure les teves propies idees..m'encanta descobrir,i sentir que la meva imaginació s'ha despertat d'aquest somni q feia dies q durava..!

iorgos Seferis, vida des de l'altre extrem del mar que ens uneix..

El paper en blanc, espill dur per poder guaitar des de dins el que passa fora,
reflecteix només alló que eres
El paper en blanc parla amb la teva veu,
amb la teva veu de debò
no amb la que a tu t'agrada;
música t'es la teva vida
aquesta que has desitjat.
T'és possible si vols tornar a guanyar-la
si t'aferres a aquella cosa indiferent
que et fa retrocedir,
al punt de partença.

Has viatjat, has vist moltes llunes, molts sols,
has estat a tocar de morts i vius,
has sentit el dolor del noi,
i el plany gemegós de la dona,
l'amarguesa del nen que encara no és noi-
allò que has sentit s'ensorra mancat de fonaments,
si no tens fe en aquest buit.

Tal vegada hi trobaràs el que creies perdut:
la tendra primera joventut, la justa pregonesa de l'edat.

La teva vida és allò que has donat,
aquest buit és allò que has donat,
el paper en blanc.

VIII Iorgos Seferis, "7 poetes neogrecs"

Aquesta tarda, tot de sobte m'he trobat bastant desmotivada per tot..m'han proposat sorti fins a la cantonada per comprar el pa i he cregut que no valia la pena vestir-se per fer aquest mini passeitg q al meu pas no són ni 10 minuts..així que he decidit quedar-me a casa, menjant-me un iogurt amb quatre galetetes maria, ( que encara q tothom digui q són insípides i que no omplen, estan de muerte, i amb el iogurt mes) i oblidar-me de tot el que m'estava passant pel cap, perquè no valia la pena desperdiciar el gran moment del iogurt...
Desprès de menjarme'l tot semblava més clar, i he trobat aquest poema del iorgos seferis que una tarda vai trobar a la Lola Anglada..i m'hi vaig sentir plenament a dins, és algo força extrany i que només puc comprendre jo ( a vegades) això de sentir-se dins d'un poema, ..veure-li els fonaments, palpar-li les idees, el doble sentit de les paraules, recorre-li els vèrtex..en fi, que aquest gran home ,mestre de la poesia contemporànea grega, a part de saber captar com si ho estigues visquent,les guerres i l'essencia de la grècia arcaica, sap adaptar-se perfectament als nostres temps, i sobretot sap xuclar-me dins les seves linies, i refrescar-me una mica, que ja em convé..

I bè que també he creat això, perque m'he cansat del esflog aquell, q en si ni fu ni fa..
i que tinc intenció de penjar-hi tot el q tinc escrit ( que ho tinc esparcit per no se quantes llibretes), el q escric cada dia i el q escriuré fins q els dits em permetin teclejar ..