Jocs tristos, boca de virtut,

¿com l'havia reconegut,

ella, lleial somni avortat?

Jocs madurs, boca de virtud;

blanc clavell, de blau molt solcat;

oh, res més que un somni avortat,

car ella morta ha esdevingut.

Jeu, clavell, de blau molt solcat!

Prossegueix la vida, el traüt,

sens tu, que, difunta, he perdut.

I és cert, mai no l'he conegut

JuLeS LaForguE

Desprès de quasi bè dos semanes d'un cert estrés que mai m'ha agradat tastar, i faltant alguns dies a classe, he pogut acabar el treball de recerca ( tan sols queden les conclusions, ordenar-ho tot i afegir-hi fotos..)i dilluns l'entregaré, y por fin te alejarás de mi..I no es que no hagi disfrutat d'aquest treball, per una banda si, perque he apres moltes coses i n'he descobert d'altres que m'han dut a la conclusió de que vaig triar baudelaire pensant-me que si era un poeta maleit, pero gaire res mes..i bè, en alguns aspectes m'ha deixat ben parada, m'ha sorprès i m'ha encantat ell, tot el q va fer, i tot el que ha significat per aquest kuasi be 100 anys de literatura que ens ha regalat involuntàriament..per altre banda, m'hagués agradat tenir mes temps, per estudiar apartats que he hagut de saltar-me per manca de temps, per treballar més a poc a poc i a gust, i perque finalment em quedés realment bè i no mitjanament bè com ha quedat..jo volia donar molt de mi en aquest treball, perque sabia que ho podia fer, en tenia capacitat i sobretot moltes ganes, pero m'he hagut de conformar amb el que ha sortit i n'estic contenta, i a més a mes descansada perque fa com cosa d'un any que porto aquest pes carregat a l'esquena, i ara ja me'l puc treure de sobre com aquell que arriba a casa i es treu la samarra..

Encara pero queden molts dies d'exàmens i de treballs, tants, que crec que no hi ha cap sol dia de descans des d'avui fins que s'acaba el curs, i realment em fa molta por pensar i saber que ho he de passar, pero potser també m'anirà be per renid rmillor i netejar una mica la meva vida passional..que si, reconec que semrpe m'ha agradat ser passional, pero ha arribat un moment de la meva vida en el que no em serveix de re, i només fa que fer-me una mica de mal.. i encara que em costi, magradaria deixar una mica de banda aquest aspecte de mi, encara que cada nit com diu la maria ( la maria no t'estima xd) sigui molt dificil dur a la pràctica aquesta teoria...

Mentres escric, cosa que no hauria d'estar fent perque dema tinc un exàmen, les persianes dels ulls s'em van tancant lentament, la vista disminueix alhora que la llum de la tauleta m'encega cada cop més..i el meu cos em demana un descans, un descans que fa dies que no tinc, i que no sé quan m'arribarà...de fet no se ni si demà m'aguantaré..

espero per això no caure a terra per un cop de fred, com l'ingeniós sr Descartes..que mira que tuvo mala suerte el xico, deberia haver vivido toda su vida en hawai, y todabia seguiria impartiendo filosofia...

.......Perdi la luna en tu mejilla,

perdí un sueño en cada amanecer.....

Les pintures de mada Audrey Kawasaki, la dona que pinta sobre fusta, seguiran apareixent si pot ser periodicament ( crec que algo força útopic) encara que ningu, tan sols jo els disfruti..