*Mon coeur mis à nu*

1. L'areté és un estat de l'ànima.
2. L'ànima té molts colors
3. Els colors s'agrupen en tons càlids o freds.
4. Els tons càlids són la rialla, el bon humor, la tendresa i l'amor.
5. Els tons freds són la gañota, el malhumor, la enveja, i l'odi.
6. Un amb major grau, redueix l'altre i a l'inrrevés, per tant són conseqüents.
7. I tot i ser contraris es necessiten per existir.

.....Sovint creant paranoies, se n'arreglen d'altres..

I tot això, perque avui m'he volgut flipar amb el meu cervell, motivant-me a avançar un tros força considerable del treball de recerca, i he acabat fent una part important, pero no tot el q m'havia plantejat, cosa que ha suposat que m'enfadès amb mi mateixa..dient-me si no era capaç de fer tot el q m'havia proposat fer..pero despres d'estar-me una estona estirada al llit inentant oblidar que era "al vell mig del centre" .( vaig llegir no se a on, q vegades anava be,fixar-te en un punt, i oblidar que erets al centre d'una cosa o algo aixi, ara no recordo mol be com nbava la cosa) La qüestió és que jo m'he oblidat de que era el vell mig del centre del treball de recerca , i desprès d'uns minuts, que no sé ni on cony he viatjat, ni quina particula del meu subconscient o conscient a col.laborat en la tasca, he entés que havia de seguir el propi curs del treball , que d'alguna manera em diu espera't a fer aixo, perque no tens allò o lo altre o deixa aixó pel final perque un cop estigui tot ewntés et serà més facil..i bè, que no forci gens la travessia que es preferible que duri mol temps, per mi, pel treball, pel resultat, i per la recompensa..i suposo qu això és aplicable a molts certsa aspectes quotidians i de la vida en general..