Sueños de papel

Te haré artista de verdad,

tú solo has de cantar y aprende a sonreir.

Verás tu foto en la pared, dinero a tu merced.

Prepárate a vivir..un sueño de papel.

Papel que el tiempo barrerá,

tan frágil como el de fumar.

Después, tus sueños donde iran.

Como marchita la verdad!

Se venden canciones,

se compra popularidad.Trafican emociones,

para después televisar.

Y mi alma quiere llorar.

The haré héroe nacional,

que se cuela de noche delante el sofà.

Serás un tipo original; te enseñaré a sentir

lo que te haré cantar. TODO para ti.

Y cada biche verás en un colchón

de un cinco estrellas dormirás.

Por las mañanas sin voz despertaras

Abrazado a tu soledad.

Marioneta, que sola estas.

Te haré artista de verdad

Tu solo has de cantar i aprende a sonreir,

aunque quieras llorar...

La fuga-Sueños de papel

Últimament se m'enganxen totes les cançóns que la gent va cantan duran el dia , des de " si yo tuviera un camión" ( marrie, por dios que cutre es..el tio aquell, crec que ha flipat bastant xDD) " si yo pudiera hacer el amor " ( irene, el amor no se busca..llega de repente..viciada!) entre d'altres..pero sobretot, sueños de papel..i es que fa com tres dies que no paro d'escoltar-la i no puc parar..es com una obsesió, ademes mirantme-la be, te molts sentits diferents..i m'agrada, perque..bè no ho sé, m'agrada i punt..i la tararejo toooot l dia, fins i tot al water o fent-me un cafè..

I és una d'aquelles petites coses que m'animen en aquest dies, en que només llegeixo, i escric, i reescric, estructuro i una cosa menys per fer..i sembla que tot i la feina que tinc, rendeixo millor del que em pensava i de moment m'esta agradant molt com va prenent forma Les fleurs du mal..i em sento orgullosa de ser tan esquemàtica pero eficient alhora de saber el q he d'escriure, juntament amb un petit registre formal q am l'ajuda de grec i llati acaba prenent forma per collons, ..i m'encanta torarme a llegir el que he escrit i sentir ressonar aquests paraules q posso, i que queden tan be:)

I ademès d'aquesta felicitat literària que ronda per l'ambient, tambè hed'adjuntar que avui m'he tornat a sentir gafe..perque m'he sentat a una cadira per prendrem el cafe, i com semrpe am la cama doblegada sota el cul..i quan he volgut aixecarme el peu seguia enganxat al cul..que ha passat? doncs que tenia un enorme xiclet que semblava que m'estigues enredant i en l'intent d'aixecarme quasi m foto una ostia, amb la segona mala pata de que per no caure me agafat a un ferro i m'he fet un rajote a la ma..daquells q piquen q donen gust i sangren mas de lo mismo..pero m'ho he pres a caxondeo, perque relmane no m'ho podia prendre de cap altre manera, i la situacio era ( como el lema de hoy ) super-mega-ultra còmica ..

Tot comença a ser una mica més divertit...pporque no es tan dificil aprender a sonreir..