Per viure cara al mar..

"Un dels més grans poetes grecs.
D'una forma silenciosa i constant
escriví la seva obra poètica d'un to
singularíssim, en que l'amor grec,
l'amor gai, és un dels temes centrals del seu corpus.
L'aillament de l'home de finals de segle,
un sentiment tràgic de la vida,
una melanconia postromàntica,
conjugada amb un tractament didàctic
carregat d'elements històrics
i mitològics, són alguns dels trets
més essencials dels seus poemes.
I, sobretot, l'evocació transparent
valerosa i salvador de l'amor prohibit,
l'amor entre homes,i la sensualitat
i la voluptuositat que aquesta relació
dòna als que gosen gaudir-ne,
constitueix el gruix més important
d'una obra d'extensió limitada
i que no fou publicada en vida,
excepte en petits poemes o fulls volants.
Els poemes històrics i filosòfics,
amb una clara intenció didàctica,
converteixen Alexandria en un símbol
que esdevé testimoni de l'esplendor
i el declivi de l'hel.lenisme de la nissaga
grega amb un magnífic passat bizantí.."

Tingues sempre al cor la idea d'Itaca, has d'arribar-hi, és el teu destí..(..)

I si la trobes pobra, no és que Itaca t'hagi enganyat.

Savi, com be t'has fet, sabràs el que volen dir les Itaques..

I tot això en honor a aquells que dedicaren un tros de la seva vida, a desxifrar l'elixir de la mediterranietat dels grecs, a saber de les seves tradicions, formes de vida..i sobretot a fer que siguin sen vigents..

Fa massa temps que me n'he adonat, que quan totes aquestes essencies entren a la teva vida, no ho fan per ser-hi una estona, o per fer-te veure uns fets que van passar fa tan i tant de temps, sinó per captivar-te, per crear-te curiositat i voler-ne saber més..i aixi aconsegueixen xuclar-te tota, obrir-te camps de visó diferents, i sobretot, no alliberar-te mai del seu embruix..

Imentres vaig reorganiztant-me les tardes, sembla que podre tornar a trobar un foradet ni que sigui d'una horeta ala semana, per dedicar-me al trosset de mini bilioteca pòetica que tinc ( que esta en proces d'expansió..les llibreries del carrer aribau seran les meves aliades novament..) perdre'm entre els versos, i assaborir paraula per paraula, com feia temps enrere, pero es clar aquest cop sola, sense tnir-te al costat per comentarlos....gran llàstima, sincerament.pero diuen que les coses s'acabe i en començen d'altres, o es tanquen les portes i se n'obren de noves, ...y otra vez sin rumbo, pero con rumba.

i intentant defugir aquesta sensació que m'ha produit veure l'individu més, tots els adjectius negatius possibles que puguin existir...perque ha sigut verdaderament ridicul, o auxo crec..tipica sensció que al moment t'agrada ( normal,xd) pero despres te n'adones de q realment..es una grna burrada..

preparant 6 despertadors per no adormir-me..