La bellesa és un do diví..
L'odissea, l'epopeia fundadora de l'enyorança, va néixer a l'inici de l'antiga cultura grega. Cal recalcar-ho; Ulisses, el més gran aventurer de tots els temps, va ser també el nostàlgic més gran. Va anar ( sense gaire il.lusió) a la guerra de Troia i s'hi va quedar deu anys. Després, va afanyar-se a tornar a la seva ítaca natal però les intrigues dels Déus van allargar tres anys, en principi, el seu periple, tres anys farcits dels esdeveniments més estrafolaris i posteriorment set anys més que va passar, com a ostatge i com a amant, a l'illa de la nimfa Calipso que, enamorada, no el deixava marxar.
Al final del cinquè cant de L'odissea, Ulisses li diu; Jo no deixo pas de saber que al costat de tu la discreta Penèlope en bellesa i alcària és migrada, als ulls de qui us miri.. Ara, aixi i tot, jo vull i em deleixo tots els meus dies per anar-me'n a casa i el dia veure en què torni..
I homer continua; " Tal deia ella; i el sol es va pondre, i venia la fosca; i retirant-se, els dos, al fons de l'espluga balmada, van fruir de l'amor, restant l'un en braços de l'altre.."
Res que es pugui comparar a la vida de pobra emigrada que Irena havia portat durant molt de temps. Ulisses va viure al costat de Calipso una veritable Dolce Vita, una vida acomodada, una vida joiosa. Tanmateix, entre la dolce vita a l'estranger i el retorn arriscat a casa, va escollir el retorn. En comptes de l'exploració apassionada del que era desconegut ( l'aventura), va preferir l'apoteosi d'allò que ja coneixia ( el retorn). EN comptes de l'infinit ( ja que l'aventura no preten acabar mai), va preferir el final ( ja que el retorn és la reconciliació amb la finitud de la vida)
Sense despertar-lo, els mariners de Feàcia van dipositar Ulisses embolicat en llençols a la ribera d'ítaca, al peu d'una olivera, i van marxar. Aquest va ser el final del viatge. Dormia, esgotat. Quan es va despertar, no sabia on era. Llavors, Atena va dissipar-li la boira de davant els ulls i es va sentir embriac; la gran embriaguesa del retorn; l'èxtasi de les coses conegudes; la música que va fer vibrar l'aire entre la terra i el cel; va veure la rada que coneixia d'ençà que era petit, les dues montanyes que la dominaven, i va acariciar la vella olivera per tal d'assegurar-se que era la mateixa olivera que feia vint anys..
"Com n'es de pesada la fidelitat que no ha estat originada per una veritable passió.."
Èxtasi; vida en comú ; fidelitat; veritable passió... I josef s'atura en aquestes paraules; ¿ que podien significar per a un inmadur?..
