24 de abril de 2006

La febre d'Or


Està clavada a la branca: sense coll.
Encesa d'un vermell dolorós, quan l'aire s'atura i la bufa, la vora dels pètals tremola.
I a la nit, quan l'herba és freda i les serps beuen llet,
a cada pètal tibant li surt una gota de sang negra: plana i dura com les llavors de síndria.
Humida. É s la malura. Val més no tocar-la.
La malura crema la flor i a la malura la podreix un xàfec.
Les lluernes, que són sàvies, encenen el fanalet. I miren
-FLOR VERMELLA-
Hi ha coses tangibles e intangibles que cada dia em fan alucinar més, uns dies amb colors, i altres amb 3D, tan "despampanantes" són les de en 3D que em deixen tan descol.locada del meu marc de fusta de pi, que es millor no tocar-me, com les flors vermelles-enceses..
Sóc el gran misto del segle XXI, i com que continuament hi han conflictes que no cesen mai, mantenc semrpe la flama ben viva i encesa...

20 de abril de 2006

Lluvia de estrellaSS


Te pedí que me contaras todo lo que supieras sobre la lluvia de estrellas; eso tan bonito de las constelaciones de Perseo, Orión, Leo y Géminis que cada año, por las mismas fechas, parecen vomitar sobre la faz de la tierra. Quería saberlo todo sobre ese fenómeno de irradiación que todas las televisiones mostraron anoche en unas infantiles animaciones por ordenador. Y te pusiste a buscar en todas las enciclopedias científicas; en un montón de libros de brujología y esoterismo, en las estanterias de literatura de cordel y cantares de ciego...
Y te estuve esperando hasta el alba para asomarnos juntos a ver el milagro. Cuando llegó la hora te encontré dormida en el sofá. Habías grabateado unos versos que decian:
Saetas que no encuentran su diana,
conatosde centellas montaraces,
relámpagos lineales y fugaces,
crisol de lu efímera y lejana
Nostalgias que tililan un momento,

Te pedí que me contaras todo lo que supieras sobre la lluvia de estrellas; eso tan bonito de las constelaciones de Perseo, Orión, Leo y Géminis que cada año, por las mismas fechas, parecen vomitar sobre la faz de la tierra. Quería saberlo todo sobre ese fenómeno de irradiación que todas las televisiones mostraron anoche en unas infantiles animaciones por ordenador. Y te pusiste a buscar en todas las enciclopedias científicas; en un montón de libros de brujología y esoterismo, en las estanterias de literatura de cordel y cantares de ciego...
Y te estuve esperando hasta el alba para asomarnos juntos a ver el milagro. Cuando llegó la hora te encontré dormida en el sofá. Habías grabateado unos versos que decian:
Saetas que no encuentran su diana,
conatosde centellas montaraces,
relámpagos lineales y fugaces,
crisol de lu efímera y lejana
Nostalgias que tililan un momento,
deseos que se esconden un instante,
disparatado afán del firmamento.
Sublimación del caos amenazante,
fugacidad de luz en la memoria...
anécdotas del tiempo y de la Historia...
No quise despertarte. Hoy, cuando despiertes, te diré que ya sé lo que es una lluiva de estrellas.
Aquesta semana ha començat potent, i de fet no podia pensar que fos light, sino tot al contrari..i tant que ho ha sigut, cada dia llevant-me a les 6.. i adormintme a l'hora de sopar. amb un mal d'esquena que mai he tingut i que no vull imaginarme com serà d'aqui uns anys..
Avui pero ha sigut com un dia incoscient, a llati semblava que somnies..a història no era ni a la classse, ni a l'explikacio ( xo si a l'examen de castella) i a sobre he hagut de dirli q no podia kedar a la Jana, quan es va star tota la nit currantse el dinar per kedarse a dinar al cole i ajudarme..a banda de que no men vai enrrekordar, tampoc m'anava be, i m'ha sapigut molt greu, tant que encara hi penso..potser és una tonteria o potser eske estik massa sesnsible..
I dep he decidit marxar a acasa studiant fins al'hora de l'examen, pero quan hi he arribat..resulta que m'havia confós de dia...pufffpfpfpfp..lúnic que em consola eske ja tinc molt estudiat..
I cada dia és un dia menys, i no faig tot el que vull fer..i em queda tanta feina que ja no sé d'on treure hores per començar a traduir les 10 pagines de deures de llati..
Potser seria millor no sperar fins ajuny per anar a Romanyà i marxar aquest cap de sdetmana mateix, aixi el triangle d'energia es reforçaria,i potser la pedra gegant ( que un dia o altre caura gina i aixafarà la pobre caseta blanca de la inés..) em transmetria les propietats del granit o ves a saber que..
...ohhhh sinno nevero ben trobatooo..
..que em deparara el misterios "fatum"?..o potser seran les Moires qui ho decidiran..?

Lluvia de estrellaSS


Te pedí que me contaras todo lo que supieras sobre la lluvia de estrellas; eso tan bonito de las constelaciones de Perseo, Orión, Leo y Géminis que cada año, por las mismas fechas, parecen vomitar sobre la faz de la tierra. Quería saberlo todo sobre ese fenómeno de irradiación que todas las televisiones mostraron anoche en unas infantiles animaciones por ordenador. Y te pusiste a buscar en todas las enciclopedias científicas; en un montón de libros de brujología y esoterismo, en las estanterias de literatura de cordel y cantares de ciego...
Y te estuve esperando hasta el alba para asomarnos juntos a ver el milagro. Cuando llegó la hora te encontré dormida en el sofá. Habías grabateado unos versos que decian:
Saetas que no encuentran su diana,
conatosde centellas montaraces,
relámpagos lineales y fugaces,
crisol de lu efímera y lejana
Nostalgias que tililan un momento,
deseos que se esconden un instante,
disparatado afán del firmamento.
Sublimación del caos amenazante,
fugacidad de luz en la memoria...
anécdotas del tiempo y de la Historia...
No quise despertarte. Hoy, cuando despiertes, te diré que ya sé lo que es una lluiva de estrellas.
Aquesta semana ha començat potent, i de fet no podia pensar que fos light, sino tot al contrari..i tant que ho ha sigut, cada dia llevant-me a les 6.. i adormintme a l'hora de sopar. amb un mal d'esquena que mai he tingut i que no vull imaginarme com serà d'aqui uns anys..
Avui pero ha sigut com un dia incoscient, a llati semblava que somnies..a història no era ni a la classse, ni a l'explikacio ( xo si a l'examen de castella) i a sobre he hagut de dirli q no podia kedar a la Jana, quan es va star tota la nit currantse el dinar per kedarse a dinar al cole i ajudarme..a banda de que no men vai enrrekordar, tampoc m'anava be, i m'ha sapigut molt greu, tant que encara hi penso..potser és una tonteria o potser eske estik massa sesnsible..
I dep he decidit marxar a acasa studiant fins al'hora de l'examen, pero quan hi he arribat..resulta que m'havia confós de dia...pufffpfpfpfp..lúnic que em consola eske ja tinc molt estudiat..
I cada dia és un dia menys, i no faig tot el que vull fer..i em queda tanta feina que ja no sé d'on treure hores per començar a traduir les 10 pagines de deures de llati..
Potser seria millor no sperar fins ajuny per anar a Romanyà i marxar aquest cap de sdetmana mateix, aixi el triangle d'energia es reforçaria,i potser la pedra gegant ( que un dia o altre caura gina i aixafarà la pobre caseta blanca de la inés..) em transmetria les propietats del granit o ves a saber que..
...ohhhh sinno nevero ben trobatooo..
..que em deparara el misterios "fatum"?..o potser seran les Moires qui ho decidiran..?

16 de abril de 2006

No decía palabras

Acercaba tan sólo un cuerpo interrogante,
porque ignoraba que el deseo es una pregunta
cuya respuesta no existe.
Una hoja cuya rama no existe,
un mundo cuyo cielo no existe.
La angustia se abre paso entre los huesos,
remonta por las venas
hasta abrirse en la piel.
Surtidores de sueño,
hechos carne en interrogación vuelta a las nubes.
Un roce al paso,
una mirada fugaz entre las sombras,
bastan para que el cuerpo se abra en dos,
ávido de recibir en sí mismo
otro cuerpo que sueñe.
Mitad y mitad, sueño y sueño, carne y carne;
iguales en figura, iguales en amor, iguales en deseo.
Aunque sólo sea una esperanza.,
porque el deseo es pregunta cuya respuesta nadie sabe.
CERNUDA

15 de abril de 2006

Self- Portrait with hair down


en la saliva, en el papel, en el eclipse.
En todas las líneas, en todos los colores, en todos los jarros en mi pecho, afuera.
Adentro en el tintero, en las dificultades de escribir en la maravilla de mis ojos,
en las ultimas lineas de sol, en todo.
Decir en todo es imbécil y magnífico.

12 de abril de 2006

paint the Silence

Dibujo de media noche busca camiseta lisa donde reposarse suavemente...
Se admite todo el circulo cromàtico y tipologia tèxtil.
Las estrellas en torno a la bella luna
también oscurecen su rutilante aura
al tiempo que ella con plenitud alumbra
sobre toda la tierra...plateada.
Safo de Mitilene 600a.C


**************

Quina matada això de tornar a casa, tan sols per anar a buscar la camera, no? pero val la pena encara que hagis d'estarte mitja horeta esperant a que se't passi el flatuuuu..
D'aqui poc la Gina ens tornarà a portar amb coxte, pro sense incidents, quinasera la destinació?tutututututrutututut...quan el curs s'acabi ( si es que no m'hi kedo un altre any..) eso eso quan el curs s'acabi faré taaaaaaaaaaaaaantes coses i em sentiré tan bè..que em posaré acridar per tot arreu i a saltar com una boja..pero abans m'he de pasar un mes clausurada a casa com una monja carmelita..
i si algú llegeix això i sap algun métode o encanteri per aconseguir traduir minimament be ( fa mesos q tradueixo, i re, o sigui q soc cateta de veritat..ja m'ho prenc amb conya) que m'envii una senyal o alguna recepta per parar de somniar q suspenc tots els examens , i poder aconseguir de no kedarme un any mes en aquest podrit i askeros institut,...

PROXIMAMENTE LA RESURRECCIÓN DE ARI EN JULIO, NO SE LO PIERDAN!

3 de abril de 2006

*L'amour*


Dies que em toquen el cor,
petites carícies que em treuen la por,
instants que encadenen les penes,
bocins de tu que em fan feliç, i millor.
El teu somrís al veure'm arribar, és el millor que em pots donar.
Esperant que passin els dies per poder-te tornar abraçar...