30 de mayo de 2006

al borde de un ataque de nervios

Vols deixar pares i pàtria, veure on s'acaba el món,
vols canviar la teva història i diguem, qui no?.
Tot el que es diu amb paraules pot semblar-te un desert,
pren el vent de matinada com ho fa un ocell.
Tot el món et dóna voltes, sense pressa al teu voltant,
tu de cop vols sortir a fora, no saps on anar.
Amb un bitllet tan sols d'anada mai vas pensar en tornar,
amb un bitllet sense tornada per volar ben alt..
I tú, et preguntes en silenci -" diguem, que hi faig jo aqui"-?
No sere jo qui trenqui un dia amb tots els somnis de al nit..
Tots et miren amb silenci, mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci i et desitjo bona sort..
desitjemnoslo mútuament per si el destí fes que no ens tornèssim a trobar més..
Demà és el veredicte final, passes o te quedas, fa dies que hi penso, fa dies que em rallo, i realment no sé perque carai ho faig perke ni guanyo ni perdo re, només faig q posar-me ems nerviosa..pero aquesta incertesa està sent mortal..
Em rebenta la incertesa..

23 de mayo de 2006

*teenage agnst*


Mi expresión facial des de hace casi un mes..me quedan 3 dias y no se si podre aguantarlo..
Ahir , ademès de tot el que habia d'estudiar s'em va ajuntar el treball de la genalogia de la moral de Nietzsche, i m va fotre taaaaaaaaaaann no poderlo llegir amb atenció i redactarlo bè..finalment vaighaver de recorrer a un resum sobre els ideals ascètics, perque no podia llegir, les lletres del llibre semblava que ballaben rollo ritme passional, com si s'0embolikessin les unes amb les altres, la a volia estar am la e i per tant s'havien de trobar o fins it ot formar trios en aquell desgavell de paraules..pero resulta que quan vai acabar d'imprimir l treball em va sortir això..;
"La autotortura ascética es también el origen y riqueza del hombre, que le conduce a sus máximas expresiones artísticas.."
Ja era hora que desprès de no se quants mesos torni a escriure algo productiu..algo que em dongui corda a desenvolupar a altres coses..tincccccc ganes d'escriureeeeeee, de fer muntatgessss, de pintaaaaaaaaaaaar, de llegirrrrrrrrrrrrrrr joderrrrrrrrrrrr ho necessito jaaaaaaaaaaaa
pero sobretot necessito q sigui divendres i poder dormir tranquilament sense despertarme ales 5 del amti amb atacs de "morsus coscientiae" - ari ahs d'estudiar, ari hisotria, ari tal..ari nose ke.. ari els apunts, ari el treball ....arggggg
es a dir q necessito fer el vago amb una mika de mimació ( com diu la maria q no m'estima xD)..sisplau algu coneix algun curset de mimus, amor i carícies?
I a art de tot això, se que qui ho ha de llegir no ho farà, pero fes el favor de ser responsable, de no enfonsar-te , de tirar endavant i d'esforçarte per treure minimament un kuatre..perke sortin de festa ningu ho fara x tu..
Cangrenàaaaaaaaaaa las piernaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaasss
divendres ja seré lliure...

22 de mayo de 2006

***************


Les coses Bones no haurien de desaparèixer de les nostres vida amb una simple bategada...
Un petó Aleix

16 de mayo de 2006

BeTTerMaN

"De tal palo tal astilla" com diu la dita..
Avui em puc permetre el luxe de respirar i dormir ni que sigui una mitja horeta, perque entre el càrrec de consciència que he tingut des d'ahir ala tarda fins avui ales 7:30 " historia-historia-historia-ari!historia-ari!joderhistoria! i el somni en el que la maria i jo erem atakades en plena av de roma per una pluja de cucs ( realmenaskeros, se't fotien per tot arreu, fins i tot ala boca i tu vingue a dirme q seguis caminan, i jo diente q volia studiar historia i treure'm els cucs de sore fastigosos...ecssss, hi penso i encara m'agafa de tot)..finalmen es pot dir que he dormit dos hores.. de 4 de la tarda a 1 de la nit, sentada ala taula studian aixecanme nomes per sopar ( el resultat es que avui no podia caminar, porque teníiiia cangrenàaa la piernàaa) a les 2 a dormir, cucs i mes cucs fins les 4-5 i studi-esmorzar + nose kuantes osties q m'he fotut amb la porta fins l'hora de l'examen..quin dia..sumades les males noticies q ja ni les comento..
I ara tornem-hi amb el renaixament..i demàs ja lúltim dia de classes, ..ncara que m'agradaria poder parar tots els rellotges del mon i fer que avui durés una eternitat per poder studiar tot el que m'he d'examinar la semana que ve, poder dormir-jalar-dormir-jalar-dormir-jalar durant molts dies, i allargar totes les hores de pati que tant enyoraré, perque ningu em fa el café amb tanta espuma i mucho azucar, ..
Jo ja sabia que avui la meva moral faria plooooff, que algu acabria dient q dma no s'esmorza pk ha d'anar a no se on, i pitser no és acertat, es de cria petita o és un disbarat com una catedral ( aquesta dita no s'entén perke no considero les catedrals com a disbarats, tot al contrari...) llabors millor canviem'ho , o és una parida enorme, pero necessito sentarme cada dia al mateixa hora a esmorzar amb vosaltres perque sino, bbff no funciono en tot el dia...i resulta que ara m'enamoro dels petits plaers de la vida ..doncs si ,m'he enamorat dels nostres esmorzars, de l'olor de café, de les culleres, l'espuma, el terrós de sucre, de les mitjes hores q passem ..sona el timbre dr ls tercera hora i s m'encen la cara perque m'en vaig a esmorzar...:)

13 de mayo de 2006

****evasión baSs&DrumS *****

No es verdad que el hombre busque el placer y rehuya el dolor...
El placer y el dolor son consecuencias... Lo que el hombre quiere, lo que la mas pequeña parte de todo organismo viviente quiere, es un aumento de poder.
En el esfuerzo que hace para realizarlo o conseguirlo, placer y dolor se suceden por igual; esa voluntad de poder busca resistencias, necesita algo que se le oponga...
Cuandto mayores son las resistencias ue busca una fuerza para poder dominarla, tanto mayores son tambien los fracasos y las fatalidades que atrae sobre si...
En toda acción hay, pues, una dosis de dolor necesario.
Pero este dolor actua como un estímulo vital y refuerza la voluntad de poder..

Buscando algo con lo que evadirme de este mundanal ruidoooo del qual siempre se desprende lo mismo, y por mas que se quiera no canvia nunca..automatismo, odioso y repugnante..

  • Days before you came
  • Passive Agressive
  • Black eyed
  • Narcoleptic
  • Teenage agnst
  • Without you i'm nothing
  • This picture
  • Special needs
  • The bitter end
  • Pierrot the clown
  • Twenty years
  • Come home
  • Bionic


3 de mayo de 2006

*do the evolution babyyyyyyyyyy*


Ver al señor Eddie Vedder en plena acción es algo que creo que no me puedo perder..
Algunos no pueden perder la oportunidad de ver a los Eagles, y yo con Pearl Jam mas de lo mismo..puede que si dejara perder esta oportunidad me estaria rasgando la espinita durantee muuuuuuuuucho tiempo....Y es que todavia no me lo creo..
únicamente me quedan 9 dias de clase ( cuando parece que fue ayer que empezaron las clases, todavía en la aula de la segunda eascalera..), solo estos dias y si todo sigue como va ahora no tendré que volver a subir nunca mas hasta el septimo piso 3 veçes al dia, y sobretodo a primera hora de la mañana..aunque keriendolo refusar, echaré en falta esas clases a modo tertúlias sobre los secretos del mundo griego ( cuando digo mundo quiero expresar algo muy extenso que aun asi keriendolo conocer nunca lo consigues..porke hay detalles por todas partes..) los misterios de la primera poesia lirica , el copta y sus multiples variantes, y las escenificaciones burlescas del sr Gago del mundo y sus correspondientes subgeneros de hoy en dia..que aun siendo duro durante los primeros años ha demostrado que realmente es un hombre increible, y que incita a despertar del sueño esos conocimientos medio sobaos que deica Platón que todo el mundo tiene en su "psigue"..
Las cosas nunca son lo que parecen, las apariencias engañan, y para conocer algo realmente hace falta sacrificarse y contenterse, viendo despues multiples resultados..o la realidad que uno no veia antes por la presencia de un velo tokahuevos..
Y a medida que uno aprende, vive las cosas, las afronta y sigue adelante, crece, y evoluciona como dice la canción, y se da cuentade tantas cosas que si las hubiera visto antes, hubiera puesot un cartel de "no passar porfavor" o " non li me tangere"..
Y si esto me pasa ami, a veces no me cuesta ver cosas que nadie ve, pero otras me toman el pelo de mala manera , dicen porke soy demasiado buena persona o porque a veces procuro mas por los demas q por mi..en fin, errarum humanum est y de los errores se aprende..
a por la seleeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee