La Vinya del Fadrí

És una vinya plana com totes,

ni tu l'esveres ni pensa en tu,

dels ceps li pengen les fràgils gotes

tornassolades del vi madur.

Josep Maria de Segara, ( para los amigos, Soguarra, S'agarra, Soguarri, Soguarrunnnns, o Sigarrins..)

Aprentment sembla fàcil parendre's aquests simples versos de memòria, pero ens va costar bastant..i per fer que l'ensenyament fos més pràctic vam decidir fer-ho amb distins idiomes, que de ben segur que el Senyor Segarra ni es va molestar a pensar.ho xd De fet va ser un error encetar l'ampolla que diu aquest poema, perque una pajara es va confondre i fins no era oberta no s'en va adonar de que era la de mun pare..oleee tres puntos! i com que les coses de mun pare son INTOCABLES, ( i si les toques cau la gran bronca, que es elñq passara) me passat tot el mati mig resakosa, amb un dolor de cap increible, i unas ojeras del mil, rondant pels carrers del meu barri, i calles mas ajenas, buscant el putu "Vinya del Fadrí", amb gens ni mica d'exit, uns no el tenien, altres no el coneixien, a d'altres sel's hi havia acabat..aixi que despres destarme un rato cagant amb tot, aturada al mig del carrer com una llondra, he decidit comparne un qualsevol i explicarli una gegant mentira, que tot i no sent verídica, crec que colara..i mentres no arribiel moment, m'estic aqui desitjant que arribi el moment per treurem aquesta tensio que tinc a sobre..perque si algun dia s'arriben a enterar, de que en realitat aquest vi me'l vaig veure jo no se que podria passar..i mes encara que em vaig estar tota la nit fent coinya amb el poema quye hi havia adjuntat al paper de la botella..

i com penso a vegades sovint i tothom em diu.."Ari, aquestes coses nomes et passen a tu.."

i esque sempre em pasen coses, que aparentment o vistes des de fora, et tronxes literalment quan te ls expliquen, fins i tot jo em tronxaria si stigues fora de la cosa en si, pero en certs moment ho passo malament, una o perque me dinventar excuses que avegades em fa fer el paperina o dos perque tenen conseqüencies bastan fastiguejants per mi..

pero començo a acceptar que soc còmica i gafe, i que si no em passesin aquestes coses potser no seria jo..( o almenys aixo em consola..)

Las aventuritas de ari seguiran la semana que viene, no se lo pierdan!

arggggggggggggggggggggggggggg...:(