14 de febrero de 2007

I miss..

Enyoro els nostres cafès, les tardes al terrat amb la guitarra, sabent que tard o d'hora els problemes es resolen i que tot es pot canviar i anar cap a millor si un ho vol, romandre estirats al lestora escoltant lluís llach, les classes del Gago,que semblaven un seminari de filòsofs, on sempre trobavem una sortida, una llum, i tambè idees per innovar..era un món diferent allà dins, el món que voliem, el món que semrep hem portat a dins, el nostre petit món io que d'alguna manera o altre tu i jo semrpe hem compartit. Enyoro no poder-te anar a picar a l'interfòno ( encara que em fes un gran pal caminar fins alla, sempre ho acabava fent, diguem que semrpe cedeixo, sóc aixií,) no poder-te explicar el meu dia a dia, no poder divagar sobre tot, no poder comentar llibres, cançons..conyes i comentaris irònics.
Et trobo a faltar des del dia que vas marxar, i ho seguiré fent, perque ets el meu milllor amic, únic e intransferible, i semrep serà aixi.
Un petó des del teu tant estimat mediterràni,

Tingues semrpe al cor la idea d'ítaca, has d'arribar-hi, ´és el teu destí, ..

Diez años después- Los ROdriguez

5 de febrero de 2007

no ready, no go

Perque és com un espiral, que és etern, com la vida, circulant sempre amb la mateixa direcció, perque no para de donar voltes i més voltes, que tant si pares com si segueixes, el foc roent continua travesan-te.. et cremes inevitablement, sempre et cremes, i vols un extintor per ruixar-ho tot i que quedi ben amarat , pero ja no en fabriquen perque l'aigua s'acaba i s'ha d'estalviar..
L'aiga s'acaba, pero el foc pot cremar durant una eternitat, ni les branques, ni les brases, ni cap material pot apagar-lo, es resistent i valent , indestructible sense aigua, i arrasador, tant que fins i tot `pot matar l'home.

Encara, però, l'esperança de vence'l no es perd mai, o almenys s'intenta....

"Trust"- Thrice

no ready, no go

Perque és com un espiral, que és etern, com la vida, circulant sempre amb la mateixa direcció, perque no para de donar voltes i més voltes, que tant si pares com si segueixes, el foc roent continua travesan-te.. et cremes inevitablement, sempre et cremes, i vols un extintor per ruixar-ho tot i que quedi ben amarat , pero ja no en fabriquen perque l'aigua s'acaba i s'ha d'estalviar..
L'aiga s'acaba, pero el foc pot cremar durant una eternitat, ni les branques, ni les brases, ni cap material pot apagar-lo, es resistent i valent , indestructible sense aigua, i arrasador, tant que fins i tot `pot matar l'home.

Encara, però, l'esperança de vence'l no es perd mai, o almenys s'intenta....

"Trust"- Thrice

29 de enero de 2007

Miyazaki's Films

El viaje de Chihiro, La Princesa Mononoke, Mi neighbour Totoro,...fantàstiques, sensacionals, ...aparentment simpels pelis de manga, pero no, com a tot se li ha de descobrir el rere fons..
Aquest tal Miyazaki's es tot un artista cinematògrafic japonés..
I de les bandes sonores no ens quedarem curts, perque es compaginen extraodinàriament amb les imatgessss...
Quines delicies, ..seguirem deleitant-nos amb aquestes joies encisadores..

-Princess Mononoke Theme Song (Instrumental Version)

Quan funcioni el tractor podre mezclar els dues bandes sonores??

25 de enero de 2007

Álzame el vuelo

Hoy el viento me llevará con él sólo a mi.
Cuando pase por mi lado se lo pediré por favor.
Deja hoy la hierba estable. Como sie stuviera muerta, déjala.
No hondees banderas, deja que hoy sólo sean trapos de colores deprimidos que caen al suelo como flores marchitas.
Que la gente no pueda llevarse la mano al pecho para loarlas y, si es posible; que los arranquen de todos los mástiles y usen después esos trapos para limpiar sus miedos, sus conciencias y sus sucias mentes.

Álzame a mí aunque sea solo un día, para que pueda ver la gente como hormigas y el mar como una alfombra de terciopelo azul. Dedícate a mí pues creo que estoy echando ráices, profundas. En esta tierra yerma, ennegrecida y a veces contaminada..

[ pues no me dejas mucho a decir, tengo la sensación de que tus palabras marcan un punto final que no admite posdata..]

21 de enero de 2007

.. Across the UniverSe..

Dejarlo todo y marcharse a un lugar lejano, remoto, perdido entre continentes ..
donde empezar de cero no cueste dinero ni esfuerzo, en el que el dia a dia sea un nuevo despertar...
Que fàcil pensarlo y que difícil hacerlo, la gran contradicción de la espècie humana, y ala vez la mejor ventaja a nuestro alrededor ..
Maldita importancia, ojala llegara la despreocupación, ..

3 de enero de 2007

L'últim sopar

Ens hem fet grans....