Enyoro els nostres cafès, les tardes al terrat amb la guitarra, sabent que tard o d'hora els problemes es resolen i que tot es pot canviar i anar cap a millor si un ho vol, romandre estirats al lestora escoltant lluís llach, les classes del Gago,que semblaven un seminari de filòsofs, on sempre trobavem una sortida, una llum, i tambè idees per innovar..era un món diferent allà dins, el món que voliem, el món que semrep hem portat a dins, el nostre petit món io que d'alguna manera o altre tu i jo semrpe hem compartit. Enyoro no poder-te anar a picar a l'interfòno ( encara que em fes un gran pal caminar fins alla, sempre ho acabava fent, diguem que semrpe cedeixo, sóc aixií,) no poder-te explicar el meu dia a dia, no poder divagar sobre tot, no poder comentar llibres, cançons..conyes i comentaris irònics.Et trobo a faltar des del dia que vas marxar, i ho seguiré fent, perque ets el meu milllor amic, únic e intransferible, i semrep serà aixi.
Un petó des del teu tant estimat mediterràni,
Tingues semrpe al cor la idea d'ítaca, has d'arribar-hi, ´és el teu destí, ..
Diez años después- Los ROdriguez
No hay comentarios:
Publicar un comentario