Cants de galls esquinçaven,
des d'una llunyania
d'incerts tremolosos,
els palaus de l'aranya,
l'estesa nit.
Venia a poc a poc aquella
buidor tan despullada de la pluja.
Peus d'arbres penintents trepitjaven,
en processó parada,
antics luxes de boscos
recordats.
Lentes boques fressaven sense pausa,
malsons endins.
Nosaltres et miràvem encara
dura sofrença closa
en el no-res, i et dúiem,
sota feixugues voltes
del després, enllà d'amples,
cruels, llarguíssims cercles
de temps mort, a l'estança
on ulls de fred et guarden.