Claro de luna
blanco
azul
verde amarillo
malva
negro
morado
El rocío matinal no está mojado
Flor
(...)
Nada está fijo
Vuela
El sueño se ha escapado del sueño
Niño
Pinta los muros al volver de la escuela
Sin edad del diseño
Ladra un perro a la luna
Sale un sol asombrado
Mira un nuevo planeta escrito
desvelado
Algo va a suceder.
I tornará a fer fred, i calará ben a fons els meus ossos com a centinelles a batzegades, o com agulles de filar del 0.5. Les mans es debilitaran, gelades i esmorteïdes, mentre fan lloc entre la roba, per seguir-te buscant entre les butxaques dels abrics.
Adele-Hometown Glory
1 comentario:
I serà el mateix fred que obligarà als violinistes a escalfar-se les mans per poder tocar, el mateix fred que entra per la boca i va baixant fins arribar a les costelles, que de cop i volta semblen més òssies que mai. M'agrada que el fred em recordi que estic viu...
I això em recorda:
'L'hivern no és trist:
és una mica malenconiós,
d'una malenconia blanca i molt íntima.
L'hivern no és el fred i la neu:
és un oblidar la preponderància del verd,
un recomençar sempre esperançat. '
Publicar un comentario