
I ara quan més et necessito no hi ets, és en moments com aquests quan és fa més gran el buit que has deixat, el fet de no ser-hi es realça molt més..es ara que necessito que truquis a la meva closca que em burxis i que m'estiris cap a fora..i es ara quan, les coses que em fan sortir a surar a l'aigua , ja no hi són...
Ara no són bons temps per haver-me d'adaptar a un altre ambient, ara necessito el que tenia fins ara, ara tambè necessito aquella olor a fritanga, l'estréss, i aquell davantal verd, i com que ho necessito tan, segueixo arribant tard a casa, perque no puc evitar passar per davant dun cutre establiment del carrer urgell i quedarmi una bona estona..Necessito aquelles converses, els crits, i les rialles de cada dia, l'ambient familiar, la confiança i tenir-ho tot pr la mà..Necessito sentir-me encara part del lloc que m'ha vist fer-me forta de nou, crèixer, i estimar-me a mi mateixa com temps enrere..i sobretot fer sortir l'Ari que semrpe he portat dins, en el fons una gran Ari, perque no dir-ho.
Necessito sentir cada dia l'olor des de la cantonada mentre el vent em fa voleiar els cabells, veure que tots segueixen al seu lloc de sempre, amb les mateixes paraules i agraïments..sentar-me en un dels tamborets i petar la xerrada com cada dia , per adonarme'n de que jo radere d'aquella barra m'he doctorat en quelcom que em servirà per tota la vida...
Special needs- Placebo
No hay comentarios:
Publicar un comentario