Kathartia

Avui ha sigut un dia carregat de sensacions, bones i dolentes, bè, dolentes no seria el terme exacte per representar el que vull expresar.. Deixem-ho en extranyes, que potser s'hi acosta un pèl més..De fet es pot considerar com una catàrsis, envers un món nou, unes costums diferents, i una vida per davant.. tot el que hi ha sigut sempre,millor dit aquest tarannà que ha seguit un curs pràcticament semblant, ara ha canviat, com quan li dones la volta ala truita, i aquesta li costa adaptarse a la calor de la paella perque no està acostumada ni al foc ardent ni a l'oli que fa xup xup..S'han obert les portes sapiencials, hi estic entrant, hi ha molta llum i encara no m'acostumo a no discernir l'espai temporal-espacial que m'envolta.. i suposo que només necessito adaptar-me, es a dir acostumar-me un altre cop..
De fet no estic dient res de l'altre món, sinó que em surten les paraules com si les tingues en un rollo de pel-lícula super 8, en la que m'hi passa tota la meva vida per davant, que sóc, on sóc i on vaig..Segur, que d'aqui uns anys, quan tingui el meu futur fill/filla dins la meva, panxa seré capaç d'expresarme molt millor que ara, i podré narrar-l'hi pas per pas, tots els anys que fa que toco de peus a terra, i que és la vida, i que ens pot oferir, o que en podem extreure, ..Ho llegirà quan tingui 6 anys sobre la meva falda, recostat/recostada ( a mi m'agradaria que fos nena ) al braç dret, i pensara quina mare més sonada que té, quantes coses que ha viscut, i sobretot, que val la pena viure-les..

Yaya, avui he pensat moltissim amb tu, amb tot el que em vas dir aquell dia a casa la Montse, i amb tot el que vas fer per ajudarme, per donarme aquella empenteta que em faltava, que tan sols consitia en recolzar-me una mica, ..vaig començar a volar, i ho vaig aconseguir, pero el producte final no va poder arribar a l'alçada dels teus ulls, perque ja eren tancats, ja erets massa lluny d'aqui..i avui, en aquells instants, dincs meu cridava, !mira, mira on soc! mira que estic fent! i m'hagues agradat sortir per la porta i saber que podria anar-te a trobar, que em reggalaries el teu somris caracteristik, te magafaies del braç mentre amb l'altre sostendries el bastó, i fariem una llarga passejada comentan com passa el temps, que si l'aina es com un sucre, massa dolça per no poderse-la menjar a petons, on finalment, restaries en silenci, tant sols per dir, ; he recuperat la felicitat i les ganes de viure novament..
Siguis on siguis n'estik segura de que diras aixo, mentres que aqui sen's fa dificil admetre rotundament que nosaltres també les hem recuperat..