Aquests últims mesos han sigut veritablement força angoixosos, atrafagats i carregosos tan sols a fi de complir l'objectiu que hem tingut a les nostres ments durant tot aquest curs; la gran fastiguejadora selectivitat.

Potser ens la imaginavem diferent, més dificil o més fàcil, pero la qüestió es que ha passat per les nostres vides rollo flaix, encara que hagin sigut tres dies, molts de nosaltres ja ni rekordem que varem fr el dimekres, per efectes narcòtics o simplement pk tenim moltes coses al cap.

Encara i tot, sembla que aquests tres dies hagin servit per unir-nos, perque des de priuncipi de curs vam ser una classe amb problemes interns és a dir entre nosaltres i que en cap moment es van voler evitar, sortien a la llum i encara s'en creaven d'altres..

Aquests dies doncs potser calia un recolzament mutu,o tan sols saber que per molt q ens haguem odiat amort entre tots ens tenim més apreci del que ens pensem..

"Els éssers necessitem tokarnos corporalmen i psikikament amb els demès, pero al ser ingorants i no acceptar la veritat, ho intetem per altres medis i xoquem creant la col.lisió que deriva altres problemes.." ("Crash")

Aquests dies apart de ser estressaants han sigut super especials; el descontrol de linstitut maragall que no duia els seus nens amb profes ni tampoc els hi va indikar on havien d'anar , petits incidents quotidians que anat amb segons qui semrpe passen, la creu roja com a motor del nostre riure diàri, i coses que no desitjo a ningu que li passin pero que creat un companyersime que no havia vist mai..

Desprès ha vingut el sopar que vam organitzar el mateix dia per conservar encara l'esperit sele,que encara i no haver anat com esperavem i que segons qui no es dignes a presentarse ( ja se sap que hi ha gent q no pot barrejarse amb classes inferiors..) hi vam ser els que conservavem la il.lusió, ens ho vam passar bè, vam riure, alguns van plorar i vam desvelar veritats amgades que sabiem que tard o d'hora acabriem passar ( em va agradar trobar algu que s'hagues sentit com em vai sentir jo envers a elles, algu q compartis la rabia i la imoptència,que m'ha acompanyat duran tan de temps) i vam acabar sentats al famós passeitg de molins, mirant la lluna i xerrant com si ens coneguessim de tota la vida, sense problemes, sense barreres, com si tornèssim a ser nens petits que conserven al seva pura innocència i res els corromp ni fastigueja..

En menys de tres setmanes m'han passat més coses que en un any sencer, tan dolentes i doloroses com molt bones i útils..coses que necessito i que no tindré mai més, que no les podré palpar o que no tinc mes remei que deixarles volar,perque no són meves, jo només m'hi aproximo, o només les puc moldejar, pero més tard acaben seguint el seu cami, que potser no s'encreua amb el meu o potser si i es veurà més endavant..

I ara que tinc temps, representa que els he de discernir, triarles, traktarles..pero al venirme totes de cop i deixarles en un canto perke en tenia d'altres prioritaries, s'em llençen totes a sobre i no sé per on començar..

encara però, sempre endavant..

-Death Cab For Cutie- "sOUL MEETS BODY"