La febre d'Or

Està clavada a la branca: sense coll.

Encesa d'un vermell dolorós, quan l'aire s'atura i la bufa, la vora dels pètals tremola.

I a la nit, quan l'herba és freda i les serps beuen llet,

a cada pètal tibant li surt una gota de sang negra: plana i dura com les llavors de síndria.

Humida. É s la malura. Val més no tocar-la.

La malura crema la flor i a la malura la podreix un xàfec.

Les lluernes, que són sàvies, encenen el fanalet. I miren

-FLOR VERMELLA-

Hi ha coses tangibles e intangibles que cada dia em fan alucinar més, uns dies amb colors, i altres amb 3D, tan "despampanantes" són les de en 3D que em deixen tan descol.locada del meu marc de fusta de pi, que es millor no tocar-me, com les flors vermelles-enceses..

Sóc el gran misto del segle XXI, i com que continuament hi han conflictes que no cesen mai, mantenc semrpe la flama ben viva i encesa...