iorgos Seferis, vida des de l'altre extrem del mar que ens uneix..

El paper en blanc, espill dur per poder guaitar des de dins el que passa fora,
reflecteix només alló que eres
El paper en blanc parla amb la teva veu,
amb la teva veu de debò
no amb la que a tu t'agrada;
música t'es la teva vida
aquesta que has desitjat.
T'és possible si vols tornar a guanyar-la
si t'aferres a aquella cosa indiferent
que et fa retrocedir,
al punt de partença.

Has viatjat, has vist moltes llunes, molts sols,
has estat a tocar de morts i vius,
has sentit el dolor del noi,
i el plany gemegós de la dona,
l'amarguesa del nen que encara no és noi-
allò que has sentit s'ensorra mancat de fonaments,
si no tens fe en aquest buit.

Tal vegada hi trobaràs el que creies perdut:
la tendra primera joventut, la justa pregonesa de l'edat.

La teva vida és allò que has donat,
aquest buit és allò que has donat,
el paper en blanc.

VIII Iorgos Seferis, "7 poetes neogrecs"

Aquesta tarda, tot de sobte m'he trobat bastant desmotivada per tot..m'han proposat sorti fins a la cantonada per comprar el pa i he cregut que no valia la pena vestir-se per fer aquest mini passeitg q al meu pas no són ni 10 minuts..així que he decidit quedar-me a casa, menjant-me un iogurt amb quatre galetetes maria, ( que encara q tothom digui q són insípides i que no omplen, estan de muerte, i amb el iogurt mes) i oblidar-me de tot el que m'estava passant pel cap, perquè no valia la pena desperdiciar el gran moment del iogurt...
Desprès de menjarme'l tot semblava més clar, i he trobat aquest poema del iorgos seferis que una tarda vai trobar a la Lola Anglada..i m'hi vaig sentir plenament a dins, és algo força extrany i que només puc comprendre jo ( a vegades) això de sentir-se dins d'un poema, ..veure-li els fonaments, palpar-li les idees, el doble sentit de les paraules, recorre-li els vèrtex..en fi, que aquest gran home ,mestre de la poesia contemporànea grega, a part de saber captar com si ho estigues visquent,les guerres i l'essencia de la grècia arcaica, sap adaptar-se perfectament als nostres temps, i sobretot sap xuclar-me dins les seves linies, i refrescar-me una mica, que ja em convé..

I bè que també he creat això, perque m'he cansat del esflog aquell, q en si ni fu ni fa..
i que tinc intenció de penjar-hi tot el q tinc escrit ( que ho tinc esparcit per no se quantes llibretes), el q escric cada dia i el q escriuré fins q els dits em permetin teclejar ..