Recordaré sempre el dia que vas arribar, dins d'una caixeta de cartró, al seient de radere del nissan Patrol, amb un osset ala boca i les orelles alçades..

Els primers dies a casa, que t'ho menjaves tot, i semrpe pujaves al meu llit, encara q et digues q no..els primers mesos al prat de Taüll, que sempre t picava algun bixo i t'empipaves intentant perseguir-los i despres t'escapaves entre la neu, i tornaves tota mullada, perque et feia rabia i la mossegaves, llabors tenies cagarrines..

Desprès t'assecavem amb la tovallola, et menjaves la xocolata q em donava la yaya q duia ala moxila ( encara no entenc com l'obries..) i ala nit et posava les potes sobre els meus ombros, jo t'abraçava i apoyaves el morro a la meva galta..

Massa moments de disfresses al llit de Planoles, curses per l'escala, torrades al sol al terrat, passejades al camp de futbol, i dies sencers jugant am tu, perque erets lúnic que tenia..

Vaig crèixer amb tu fosca, i des del moment q vas arribar em vas alegrar els meus últims anys d'infància, vam compartir molts moments que mai podré oblidar..Més tard va arribar el Gil i ja vam ser-ne tres a jugar al jardí, ..semrpe rebent els cops de pilota del Gil, que ara ja controla i tu no podrás veure..

Ell també ha crescut amb tu, de fet va ser amb tu que va començar a xerrar, cada mati quan es llebava o tornava dle cole, t'explicava les coses i tu te'l miraves am la teva cara de adormida, pero de ben segur sé q us entenieu, perque hi havia una complicitat maquíssima..

I ara ell està desfet, es fa el dur, el passota, no vol menjar, ni jugar.. no sabrás mai com t'enyora, com et busca, com demana que tornem a buscar-te..i es que per ell, a la seva edat, i sent especial com és, s indefinible discernir lo dur que se li esta fent i se li farà aprendre a conviure sense tu al costat, que ningu el vigili als columpis, que no siguis al seu costat..

I jo des de aqui, em cago en totperque no t'he pogut dir adeu,no t'he pogut abraçar per ultim cop, em cago amb tot perque no et veuré mai mes i ami també s'em fa dificil creure-ho..

Ho vas ser tot per mi, i ningu podrá ocupar el teu lloc, mai podré oblidar cap moment al teu costat, la teva olor, els pels del teu bigoti blancs q semrpe t'estirava, res q em recordi a tu, perque vaig creixer amb tu, ets part de mi..i perque semrpe t'enyoraré massa..

I pot semblar una tonteria pero mesta costant horrors escriure això, ..vas ser única fosca, i semrpe seras al meu cor, a la meva ment i ala meva vida..

Un petó al cel..

Despues de la tormenta siemrpe llega la calma..

Yo contratado por un músico en paro

Yo convencido de que tengo razón

Ultimamente me siento inteligente

Ultimamente no tengo corazón

Como una escena del viaje de chihiro

Con él sin cara y dentro de un vagón

guarda tu nombre ahora, ¡no dejes que te quiten nada!

Un gran descanso, pero ahora vuelvo a sentirme agotada..

Otel.lo

Pots saber què somnia la persona que dorm al teu costat?

Pots saber quins són els seus desigs més íntims?

Què significa posseir una persona?

Que significa sentir-se enganyat?

Otel.lo és un viatge al cor de les tenebres, a les tenebres del cor. Una revelació de la por dels homes. Una revelació de com nés de fàcil de manipular, la por.

Otel.lo desitja Desdèmona. Desdèmona es mor per Otel.lo. Iago nveja Cassio. Iago sospita d'Emília. Cassio vol el lloc d'Otel.lo. Brabanzio odia el negre Otel.lo. Tothom confia en Iago. Iago conspira contra tots.

Aprofitant la força del desitg, Iago cosnpira contra el desig mateix. En un joc de miralls inacabable, el desig i la gelosia ressonen en cadascun dels versos de SHAKESPEARE. La confiança i la desconfiança. La confiança contra la por. La por contra la confiança. L'amor d'Otel.lo i Desdèmona crema en una nit profundament negra. La profunditat del sentiments es troba a flor de pell...

WillowwwwwwwwwwwwwwwwwWillowwwwwwwwwwwww

Otel.lo

Mammma miaa

Haremos un "chivo expiattorio" para purificarnos,esparciendo la sangre de su corazon por los campos de maiz, las casas, las arboledas, los rios y las cosechas y que a su vez la madre naturaleza tambien lo haga, cumpliendo así el ciclo de la vida, para que la tierra deje de ser yerma y vuelva a ser fèrtil, dando frutos jugosos , dulces y sabrosos.. y para ello lapidaremos a los viejos capataces y veneraremos a los heredederos, para finalizar asi la gran ceremonia-ritual-mito-espectaculo del eterno retorno..

Gran opera, grandes caracteres, y sobretodo grandes pecados y juicios.. lo que no entiendo es porque los cristianos nombran al espectaculo teatral como la iniciacion al diablo, cuando ellos mismos desarrollan espectaculos parecidos, que digo parecidos, q son los origenes de este defesie q tanto odian , como el ritual, la ceremonia, o la misa.. es decir que renegan de algo que ellos mismos hacen i q proclamaron hace muchos años como un deber personal hacia la universalidad delmundo, haciendo creer, que sino sufririan incluso en sus mas profundos sueños..y que enormee tonteria, ..lo único que hacian era absorber del hombre la capacidad de pensar por si mismo y creerse autònomo de su pròpia vida y decisiones..

La pequeñita diferencia q hay entre el periodo cristiano y el periodo micenico-griego, es que aun asi los dos rigiendose por una religion-crrencia o mito, los primerizos es decir los griegos , seguian creyendo i potenciando la individualidad personal, mientras q los segundos, no..

y aunque me digan que influye mucho q la edad media sea un periodo de transición, y que las invasiones barbaras dejaron a centenares de pueblos indoeuropeos sin lengua, cultura, creencias, s decir casi sin pisque,.. aunque pasara todo esto, seguian teniendo el modelo greigo en sus narices..entonces aqui llega la conclusion, realmente no se fijaron en los griegos por descuido , o esque realmente no les interesaba , y querian inventarse sus evangelios para dominar ala sociedad y q mil.lenios mas tarde , la muerte dominara la sociedad..?

Es interesante poder pensar todo esto sin ir a classe..a veces las paredes de la habitacion hablan mucho mas q no un professor encima una tarima..

que dia tan desconcertante, històricamente..

Foto Mercè 2006

Gente, ruido, frío, calor, diluvio otoñal, cenas, borracheras tontas, dolor de pies,

sacar dinero, viajes en coche escuchando freeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeedom,

y dos chicos bailando en un paso de zebra, viajes en la noria y atracciones delirantes, me subo encima de un león, pooooooinggggg, ojitooO! malporro? rally montjuïc en moto a media noche, frio por la campana del pantalón, cantando por las ramblas, canciones del coro, Dagoll Dagom, dios que risa... Rally montjuïc en moto a media noche, reencuentros oportunos y esperados, besos, abrazos, mordiscos!, lo siento, te quieros y el grande olvido..

La Mercè hace maravillas

Kathartia

Avui ha sigut un dia carregat de sensacions, bones i dolentes, bè, dolentes no seria el terme exacte per representar el que vull expresar.. Deixem-ho en extranyes, que potser s'hi acosta un pèl més..De fet es pot considerar com una catàrsis, envers un món nou, unes costums diferents, i una vida per davant.. tot el que hi ha sigut sempre,millor dit aquest tarannà que ha seguit un curs pràcticament semblant, ara ha canviat, com quan li dones la volta ala truita, i aquesta li costa adaptarse a la calor de la paella perque no està acostumada ni al foc ardent ni a l'oli que fa xup xup..S'han obert les portes sapiencials, hi estic entrant, hi ha molta llum i encara no m'acostumo a no discernir l'espai temporal-espacial que m'envolta.. i suposo que només necessito adaptar-me, es a dir acostumar-me un altre cop..
De fet no estic dient res de l'altre món, sinó que em surten les paraules com si les tingues en un rollo de pel-lícula super 8, en la que m'hi passa tota la meva vida per davant, que sóc, on sóc i on vaig..Segur, que d'aqui uns anys, quan tingui el meu futur fill/filla dins la meva, panxa seré capaç d'expresarme molt millor que ara, i podré narrar-l'hi pas per pas, tots els anys que fa que toco de peus a terra, i que és la vida, i que ens pot oferir, o que en podem extreure, ..Ho llegirà quan tingui 6 anys sobre la meva falda, recostat/recostada ( a mi m'agradaria que fos nena ) al braç dret, i pensara quina mare més sonada que té, quantes coses que ha viscut, i sobretot, que val la pena viure-les..

Yaya, avui he pensat moltissim amb tu, amb tot el que em vas dir aquell dia a casa la Montse, i amb tot el que vas fer per ajudarme, per donarme aquella empenteta que em faltava, que tan sols consitia en recolzar-me una mica, ..vaig començar a volar, i ho vaig aconseguir, pero el producte final no va poder arribar a l'alçada dels teus ulls, perque ja eren tancats, ja erets massa lluny d'aqui..i avui, en aquells instants, dincs meu cridava, !mira, mira on soc! mira que estic fent! i m'hagues agradat sortir per la porta i saber que podria anar-te a trobar, que em reggalaries el teu somris caracteristik, te magafaies del braç mentre amb l'altre sostendries el bastó, i fariem una llarga passejada comentan com passa el temps, que si l'aina es com un sucre, massa dolça per no poderse-la menjar a petons, on finalment, restaries en silenci, tant sols per dir, ; he recuperat la felicitat i les ganes de viure novament..
Siguis on siguis n'estik segura de que diras aixo, mentres que aqui sen's fa dificil admetre rotundament que nosaltres també les hem recuperat..